Maria del Mar

Un relat de: prudenci

Del mar la Barca Sagrada
Dueu entre vostres mans
I el Bon Jesús se la mira
com joguina d´un infant.
Guieu-la, Santa Maria ,
Del mar per les ones grans
I feu-li de far i guia
Per ancorar al port dels Sants.
Si Jesús se la volia,
La mar també se la vol,
Però és vostre, Verge Maria,
La Barca que du lo Sol.
Es vostre cor en l´oratge
D´aquest món que va perdut,
Però Vós sou també la platja
On el mar hi resta mut.
Apaivagueu nostres ànimes,
En l´estel.la blanca i suau
Que dibuixa el bon navili
Damunt l´aigua del mar blau.
I en l´horitzó, quan s´oblida
La promesa terra, allí
Donau-nos la mà en la mida
Que abastem el cel aquí.
El Vaixell no du canons,
Que du veles d´ermosura
Són com els dos pits rodons
D´una verge casta i pura.
No du rems en el seu flanc,
Du timons de Sol i Lluna
Que son els dos capitans
Que la governen amb cura.
Sa proa és un bec d´ocell
Que refila envers el Pol
D´on ve a la terra el Vaixell
Dels creients Temple i consol.
Sa popa deixa un estel
damunt del mar en l´escuma
dibuixant-lo en els set mars,
set planetes que al cel suren.
El pal major és la Creu
De Jesucrist al Calvari,
Graner i bodega a son peu,
Dessota, com un Sagrari.
Les àncores son d´amor
Que en front del pecat aturen,
La carena és del vell cor
D´un pi on pinyes maduren
Eus ací vostre Vaixell,
La Barca de la fe pura,
La joguina de l´Anyell
Que ens mira, ens salva i ens cura.
Així no pot enfonsar-se,
Mirant-la nostra Senyor
La Barca que als cors avança
Fins més enllà de la mort.
Santa Maria del Mar,
Mare de l´Infant que juga
A fer onades d´amor,
A fer perles en la pluja;
L´aimat és del vostre cor
Vermell com dolça maduixa.
Dau-nos l´estel de la mar
Que n´és la guia segura
Des de els abismes pregons
Fins les celísties altures.
Ell és el Déu encarnat
Que abraça vostre cintura.




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: