Maria del Mar

Un relat de: Francesc 61
Sentiments llunyans, ànimes en pena.
Son com la teva veu que es fàcil d'escoltar
i com la font del bosc, regalima aigües transparents
i dolces al paladar.
Maria del Mar.
Portes pau als cors afligits i endurits per aquest mon.
L'hair es de bon recordar
doncs es deixa com un nen
de la teva ma portar.
La tristeza dels dies passats podria esser aspre i amarga
peró entre les teves mans es una fruita madura i dolça
a punt d'esclatar.
Maria del Mar.
Qui pogués al teu costat estar
i el pas del temps imperturbable escoltar.
L'hivern escalfes amb la teva veu
i el bon temps ja ens el podem imaginar.
Maria del Mar,
¿Qui podrà com tu volar entre escumes d'aigües i follarasca?
¿Qui tindrà l'encís d'estranyar-se que la teva veu no es teva
doncs algú ha volgut apropiàrse-la?
Maria del Mar.
Càntem una nova cançó i torna-la a cantar,
arrénca-li les notes a la guitarra i puja cap el cel
amb la teva arpa melodiosa.
I ha un estel allà dalt que porta el teu nom escrit:
Maria del Mar.

Comentaris

  • gràcies per compartir[Ofensiu]
    magalo | 31-10-2014


    És com un homenatge a la gran veu de la Mª del Mar Bonet, que dolçament ens penetre per cada porus. M'agrada com ho descrius.T'animo a seguir a Relats.
    Gràcies pel teu comentari al meu darrer poema.

    Marta
    .

  • Jo també soc un freaky de MMBonet[Ofensiu]
    aleshores | 31-10-2014

    "mon cor estima un arbre, més vell que l'olivera, més poderòs que el roure, més verd que el tarongeeeer!"

l´Autor

Francesc 61

4 Relats

4 Comentaris

1870 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00