Marginació

Abans era acceptada. Ara està sola, ningú la vol. Ara nomès plora. No pateix per ella, sino pels altres. Què pensaran quan no la vegin amb els nois i noies del carrer? Ella té por, no pel que li puguin fer ni dir, sino perquè els hi facin mal als seus pares i a la seva germana petita. Ella no vol tornar a aquell poble, allà no té amics, allà estarà sola. Ara es para a pensar , Què cony he fet? Sóc molt lletja? Sóc molt tonta? No sóc res? Mentres va caient en una terrible depressió. Aquell nois segueixen insultant-la. Al final ella arriba a la conclusió que tenen raó, què és una fracassada, que no es mareix viure. I es mata.

EN MEMÒRIA DE LA MARTA. QUÈ VA PERDRE 4 ANYS DE LA SEVA VIDA PER CULPA DE LA MARGINACIÓ ENTRE ELS COMPANYS.