Cercador
Mare
Un relat de: Marta Salvans i Solé- Compartir:
MARE
Si et pugues cada jorn veure
fresca i bonica com una flor,
i, cada matí acaronar-te,
i, fruir d'aquest dolç tresor.
Quin gran somni poder gaudir
d'eixa immortal i dolça bellesa,
silent, gentil, quasi Deessa,
goig i encís de tot mon sentir.
Tant temps eixa rosa he cercat
per preuar-la amb tot el delit
que eixa flor m'ha corsecat
i ara ja ho sé, dorm en l'oblit.
Les he aguaitat totes, després,
amb gran dissensió m'he adonat
que amb el record del teu esguard,
com tu, Mare, no n'hi ha cap més.
Marta Salvans i Solé
Comentaris
-
Marta,[Ofensiu]Mery_Chan | 13-08-2009 | Valoració: 10
Marta, no sabia que publiquesis aquí, m'ho podries haver dit abans.
Ja saps què en penso de tot el llibre, de tots els teus poemes, saps que m'agraden, tot i que no ho digui sovint i em queixi de les faltes i les correccions.
Saps que sé com et sents i sé el que significa per tu aquest poema en concret, sé que tots són especials, però aquest, per mi, és el més especial, perquè està dedicat a la iaia, a la que mai vaig conèixer, però estic segura de que estaria molt orgullosa de tu.
Quan et veig, és com conèixer a la iaia Maria, perquè em parles d'ella... i sens dubte ets filla seva, no es pot dubtar i menys després de tot el que fas i que t'acosta a ella.
Està orgullosa de tu i sé que et veu, com et veig jo, perqué jo també estic orgullosa de tu.
T'estimo molt, mare.
La teva filla: Cristina