Mare

Un relat de: gypsy

Foscor mentre m'ofegava dins l'oceà, surant maldestra, mentre el cansament feia estralls en el meu cos esgotat. Sabia que moriria aquella nit de lluna plena, il·luminada des d'aquell cel impassible. Les estrelles escopien escuma de llum intermitent, com flaixos incansables d'un déu inexistent que feia ja molts anys que m'havia abandonat.
Vaig descendir sucumbint a la manca de forces, em vaig omplir d'aigua, la boca oberta i els ulls a punt d'esclatar. Aire, aire. Sabia que ja no podria tornar a emergir.
I vaig veure els pares que em miraven sorpresos, sota les aigües opaques. Vaig allargar els braços en un darrer esforç desesperat, restaven immòbils agafats de la mà.
Llàgrimes que no podien sortir m'inundaven el cos sencer.
Un retruny em va sobtar, el cop d'una pedra al front em va estabornir molt lentament.
Encara no era morta, mirava amunt i podia albirar la llum blava inabastable, lapislàtzuli inquietant de lluna absent.
I els meus somnis es perdien lentament dins d'aquella aigua antiga, els rostres inoblidables de les meves filles, les seves manetes blanques, les rialles esmorteïdes, la meva vida poc transitada, sense amics veritables i el desig contundent de la mort assenyalada.
L'ofec cada cop més angoixant m'inflava els intersticis d'aigua salada, de mar obcecat que m'escapçava el cervell atònit i els pensaments inconnexes.
Una mica més, la consciència amorosida per la manca d'oxigen i el batec alentit d'aquest cor desmaiat amb què vaig néixer.
Vaig néixer una nit d'estiu plena de xafogors i botorns de dins de la meva pobre mare adolorida, empenyent-me cap al món amb totes les seves forces i il·lusions. No sabia que era massa dèbil per sobreviure. I ara, desfaig la vida que ella va construir pausadament dins del seu ventre de mel i torno a l'aigua primera. Seré peix devorat, festí per a d'altres, herois afamats de vida plens de coratge per seguir el camí marcat pel destí.
Supervivents incansables.
Ara sí, el cos s'afluixa, ja no sento aquell dolor punyent, traspasso el llindar de l'existència amarga, res em reté, cap cadena ni pensament; tanco els ulls, em perdo en la immensitat d'aquest mar agitat de remors i m'abandono suau a la meva mort, que és al meu davant, serena i m'acull amb tendresa.

Mare, només a tu, l'origen de tot, perdona'm.



gypsy


Comentaris

  • He passat per aqui...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 01-09-2007 | Valoració: 10

    per veure si havies penjat algun altre poema o relat, i m'he trobat, sortosament, amb la sorpresa d'aquest que no t'havia llegit. Només voldria dir-te que m'ha fet esborronar de començament a fi, m'ha commogut. Al marge de la teva capacitat per escriure bé, per fer servir mots i una sintaxi adequada, la tens també, i molta, per transmetre sentiments, escrguis del que escriguis.
    Una abraçada

  • Amb un llenguatge ....[Ofensiu]
    rnbonet | 02-07-2007

    ...preciós arrodoneixes una història antiga, redescoberta sempre. Un temps, una memòria, uns records, una infància, un "corpus" literari anglo-saxó que reviu dòcilment a l'abast de les teues mans.
    Un bon repte, sens dubte!
    Salut i rebolica, xicona!
    PS.- Tens dues filles encantadores.
    T'ho havien dat i repetit ja, moltes vegades, eh?

  • F. Arnau | 28-06-2007 | Valoració: 10

    Aquest relat teu, força dramàtic per cert, m'ha semblat que està en la línia de la teua Poesia...
    No desmereix el més mínim, i ja saps com valore els teus magnífics poemes.
    A destacar el llenguatge tan acurat. o el lèxic, com vullgues dir-li, que dóna gust trobar encara en alguns escrits, com en tots els teus.

    Una forta abraçada des del meu benvolgut País Valencià. (Que sembla s'ha tornat dretà...)

    FRANCESC

    PS Quina preciositat de xiquetes que tens!!!

  • La mare que...[Ofensiu]
    pellpintada | 22-06-2007

    Encara penso que abuses dels adjectius i del català més farragós. Ara bé, apreciada gypsy: Aquest relat t'ha sortit rodó. No repetiré amb altres paraules el mateix que has escrit en el relat. És un drama i, com a tal, m'ha impressionat, i emocionat, ja que he pensat en la meva mare. Feia temps que no llegia res teu i veig que estàs millorant.

    Del comentari que vas fer del meu relat Barceloneta Beach dedueixo que no he sabut expressar-me bé. Però: Que no te'n adones que parlava de l'Anglada, el de Plataforma per Catalunya?

    Adéu, favorita meva.

  • ocurrències, dèbils, tot son paraules...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 21-06-2007 | Valoració: 10

    admirar i creure en que res és mort dins oracions que fan que a cops, la vida tingui sentit.
    un petonet

  • estic sense temps[Ofensiu]
    jaumesb | 18-06-2007 | Valoració: 10

    bones vacances

  • Crònica des de la mort[Ofensiu]
    Anagnost | 16-06-2007 | Valoració: 10

    En certa ocasió vaig escriure un relat, que tinc publicat, intentant donar precisament una visió des de la mort: què se sent en aquells instants finals. Ara comparo allò que vaig escriure amb aquesta bellíssima pàgina teva, i em fa una vergonya i tot.
    "I ara, desfaig la vida que ella va construir pausadament dins del seu ventre de mel i torno a l'aigua primera", és una tendríssima manera de dir-ho. Aquesta és una experiència que realment no podem contar, però la gent molt sensible sap imaginar-se-la i bastir-ne belles paraules. Com tu fas.

  • nèixer i morir: dos exàmens de la vida.[Ofensiu]
    Avet_blau | 16-06-2007 | Valoració: 10

    Dos momernts durs, critics
    i que depenem d'altres persones,
    que et donen la vida o t' acompanyen
    en l'ùltim adeu.

    El primer no el recordem, es masa dur.
    El segon no el podem recordar.

    la Mare i el Pare, moren una mica en neixer un fill, es el relleu , un nou capitol de la vida , cap al final del llibre...

    Entre mig de les dues aigues,
    entre els dos mars: (neixer/morir),
    i ha el vaixell i el navegar de la vida,
    la travessa pots ser mes serena,
    te que ser mes planera, mes dolça,
    ho espero i ho desitjo!

    Avet_blau

  • Un relat dur i romàntic[Ofensiu]
    lluisba | 16-06-2007

    a l'estil dels romàntics de veritat: l'atracció per la mort ronda tots els paràgrafs. Atracció de l'abisme, de la foscor. Molt bé. Suposo que coneixes els poemes més negres de Poe o de Blake. Fins i tot recorden alguna cosa de l'imaginari clàssic de la narrativa gòtica. Si hi hagués de trobar un però, però, et diria que hi ha adjectius que potser no calen, o que sonen anacrònics (queda el dubte de saber si has buscat l'anacronisme expressament, cas en el qual no he dit res).
    Una certa correspondència entre el relat i la teva fotografia (i això ja és buscar-li els tres peus al gat): la mirada baixa, les ulleres fosques, la posició de les mans, tancades sobre sí mateixes.

  • Vida...[Ofensiu]
    AVERROIS | 16-06-2007 | Valoració: 10

    ...i mort, mort i vida, un fil molt prim i a la vegada tot un univers que els separa.
    Com sempre una meravella.

    Una abraçada.

  • se m'ha posat[Ofensiu]
    ANEROL | 15-06-2007 | Valoració: 10

    un puny al cor. Fas servir molt bellaent les paraules però el que dius és tant dolorós..; cordills! i et miro a la foto...

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

449317 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu