Mare

Un relat de: magalo

Aquest regal que és la vida,
mare, me l’has fet tu,
sempre dolça, abnegada,
el meu àngel de la guarda,
qui em curava tots els mals.
Sense voler res a canvi,
pacientment, sempre escoltant,
alçant la veu quan calia
però al moment tan comprensiva
animant-me en tot instant.

Dèixem que jo et cuidi ara
quan et notis mes cansada,
quan els records se t’escapin
o els ulls et vulguin plorar.
Et tornaré mitja vida
que sento que te la dec,
i així en pots tenir de sobres
i no m’hauràs de deixar.

Aquell regal que em donaves
era el teu cor sempre a punt,
el teu temps, la teva vida
dedicada tota a mi.
I encara que la fatiga
ara habiti els teus ulls clars,
sóc jo qui t'ha de mimar
doncs he descobert per fi,
mare, que el regal ets tu.



Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de magalo

magalo

145 Relats

399 Comentaris

80607 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com