Mare

Un relat de: magalo

Aquest regal que és la vida,
mare, me l’has fet tu,
sempre dolça, abnegada,
el meu àngel de la guarda,
qui em curava tots els mals.
Sense voler res a canvi,
pacientment, sempre escoltant,
alçant la veu quan calia
però al moment tan comprensiva
animant-me en tot instant.

Dèixem que jo et cuidi ara
quan et notis mes cansada,
quan els records se t’escapin
o els ulls et vulguin plorar.
Et tornaré mitja vida
que sento que te la dec,
i així en pots tenir de sobres
i no m’hauràs de deixar.

Aquell regal que em donaves
era el teu cor sempre a punt,
el teu temps, la teva vida
dedicada tota a mi.
I encara que la fatiga
ara habiti els teus ulls clars,
sóc jo qui t'ha de mimar
doncs he descobert per fi,
mare, que el regal ets tu.



Comentaris

l´Autor

magalo

163 Relats

484 Comentaris

115950 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com