MARE TERRA

El negre de la nit
es fon en l'horitzó.

De la lava incandescent
apareix
sanguini, lent i majestuós
el sol.

Els músics de la fosca
cessen.
els cantaires de la claredat
dringuen.

Foc i música
s'obrin pas entre boirines i rosades
i tot ho omplin
tot ho prenen
tot,
tot llueix i tot renaix.


Però lluny, se sent una fressa
que ve
repta
s'apropa
i es converteix en brogit
que tot,
tot,
tot ho emmudeix.

L'aire, dens de por
es para i cau,
tot de colp,
esclafant la vida.

Se senten crits i motors
que esbatanen una Terra sense eteritzar
i xiscla!
I es recargola!
Mentre, lentament, li fuig l'últim alè.

I creixen, de sobte,
arbres d'acer,
i uns arbustos d'un taronja obscè
tot ho barren.




Pròxima construcció de cases adossades
Nou Edèn, perquè la natura és vida