Mare nostra

Un relat de: estinclells

Sóc menopàusica, he tingut tres fills, he avortat dos vegades, he tingut la regla durant trenta-cinc anys i vaig patir una violació als quinze anys. M’he enamorat, he patit per l’amor i he enganyat i m’han enganyat. Un biografia femenina bastant usual. Valenta i decidida ara no tinc cap motiu per lluitar. Enyoro la mort tinc molts morts a l’armari. Una vida amb l’ofici de pagesa i mestressa de casa. Un matrimoni llarg i una viudetat recent. I ara un problema de salut. Una depressió galopant.
Faig una pregària al déu de l’univers. Aquell que em van inculcar de petita. Encenc un espelma, faig una pregària i li demano ajuda en la situació de tedi i manca de salut actual. Espero resposta i l’obtinc dies més tard.
Vaig a fer una visita rutinària al ginecòleg. Em comunica que sóc un cas a estudiar. Tinc himen. Em retorna la virginitat. Una verge de seixanta anys? Com si hagués nascut ahir. Quin do m’ha concedit? Un virgo i què en faig. Caldria que s’actualitzés un déu tan antic.
Com que ja m’he demostrat que demanar obté els seus resultats ho provaré amb una nova demanda: Mare nostra que esteu en el cel... en aquests moments, per a mi, tràgics, avorrits i desencantats la vida concediu-me un do per continuar en la lluita vital. Si en el cas del déu omnipotent es va moure una energia masculina amb les obsessions virginals pròpies d’unes altres èpoques potser l’energia femenina serà més pràctica perquè ara la vida per a mi no val res de res.
M’adormo, tal vegada un bàlsam per no remenar més la infelicitat. Torno a pregar. Algú va dir que per tenir felicitat cal coratge. I si faig aquest viatge a l’infern potser sortiré de l’ombra i la part lluminosa s’obrirà.
Sóc a la impremta i s’atansa un home per darrera em vol violar. Aquesta vegada no. Sóc molt fràgil com una flor? No, sóc una gatailloba tricolor. I com a tal d’un cop de cap tombo sobre el meu agressor i l’esgarrapo els ulls. M’agradaria capolar-lo. Miolo de satisfacció sabent que aquest agressor he quedat vençut i la història ha canviat.
Desperto amb una energia renovada. Surto de casa i em puc menjar el món. Ja sé què sóc i què vull ser: una gata i una lloba renovades. I del virgo què en faig? Em pot servir per viure una història sensual i trencar definitivament amb el trauma. Necessito un gatillop. Jo me’n vaig a l’hort a regar les maduixes i la divinitat dirà!

Comentaris

  • Trauma d'un gatillop[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-08-2020 | Valoració: 10


    M'ho he llegit dues vegades i trobe que és un relat sobre la infelicitat, des de la menopàusia fins a la depressió total. És galopant i amb passatges trètics, que resulten terrorífics. Has tingut molta fantasia, per a fer aquest relat horrorós...
    Enhorabona, Estinclells.
    Saluts i cuida't...

  • Gràcies...estinclells:[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-08-2020


    Gràcies estinclells, per la teua visita i el teu amable comentari: "Flor". La veritat que no sé qui ets, però m'ha agradat el teu comentari, breu. Gràcies per dir-me que és perfecte.
    Salutacions i cuida't...
    PERLA DE VELLUT

  • Talment com el "càndid" de Voltaire.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 01-08-2020 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest relat.

    Realment en aquest relat hi ha un cert tipus de "dona victima" de les circumstàncies de la vida. No m'agradaria estar en el seu lloc.

    Potser lo millor: el dir que "és el retorn a la virginitat". Quines coses...

    En fi, que he trobat moltes semblances amb el Candid de Voltaire, qui s'endugué moltes garrotades en la seva vida "real" del conte homònim i, també, que et feliito pe aquest relat.

    Molts petons, bufona. A reveure per Relats!!