Mare meva

Tan breu i tan bo, el poema,
tan evident i tan cert, el missatge que ofereix,
tant senzill en apariència i amb tanta raó en la forma i en el fons,
tan suau, per tal com parla, i tan fort per tot que diu,
tan mascle que demostra força en cada línia,
tan femení en el mot a mot,
Ai, mare meva!
o Mare Nostra,
Quin poema més breu i més bo!

T’envio una abraçada de dona a dona, de mare a mare, de creadora a creadora, sense esperar cap càstic ni sentir cap tipus de vergonya,
Unaquimera

Eram. Poema curt però de profunditat gal·lactica que arriba fins on el temps era temps, no sé si mai hi arribarem a temps.

M'encanten les pomes. I més que trobar-hi un cuc, el que més m'amoïna és trobar-n'hi MIG...


Salut.
onatge

Aurora,

Torno a ser per aqui. He estat uns instants fora i veig que t´has fet un lloc entre els grans i magnifics relataires. La meva més sincera enhorabona. T´ho mereixes i ho saps. Ara torno per dedicar més temps a llegir que a escriure. He descobert l´enyor de les "persones", també el teu, es clar. I no saps lo content que estic d´haver tornat a llegir-te desprès de temps de foscor.

M´agrada aquest poema que afegeixo a preferits.

Una abraçada, Aurora.

Jimbie

Amb molta més profunditat que sembla en una primera lectura.
Passaré un altre dia pel teu racó

Joanalvol

L'Eva de la foto esta xupiguai! però el poema que l'envolta esta encara de + bon veure, k ja es dir...!.

M'encanta les ales k m'has donat. A veure si la feina em deixa, no ho se...

Escrius MOLT BE xavala! Si tinc temps em donare un voltio pels teus poemes del Google dels collons que em sembla que son per xupar-s-hi els dits.

Apali!

Vas tant ràpida que no em dona temps a llegir-me tots els teus relats.
Mare meva,
adam i eva.

Gràcies i records.

ullsblaus1.

Resulta que també domines els poemes curts!

Mestra Aurora, felicitats!