Mare de totes les carpes

Algú pensarà, i amb tots els meus respectes, que en aquest web només hi escriuen bojos/ges encadenats als seus desitjos o tristeses i que el món és a fora a la lluita col•lectiva, el món és a fora sí, però no a la lluita col•lectiva sinó a la construcció col•lectiva, que entre tanta lluita, en pocs llocs ha començat, la gent només vol lluitar, aquí plorem les desgràcies o cantem les alegries i a fora es pensen que lluiten contra dimonis i que els venceran però aquella no és la lluita sinó la de la construcció, mentre durin les manifestacions empeses pels desitjos, no penso tornar al col•lectiu, quan hi hagi seriositat i construcció, seré la primera, però no sé si arribaran perquè els crits i la diversió semblen que són una droga ideal i alternativa a la televisió. Així que aquí o allí qui vulgui construir quelcom, que compti amb mi i a veure si m'arriba la intuïció per saber on es desperten els primers brots de vida.