Cercador
MARE DE DÉU DELS ARXIUS, GÈNESIS I BREU HISTÒRIA.
Un relat de: Antonio Mora VergésAnava al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, amb el Manuel Navas Ortiz, cercava imatges pel llibre Guimerà i el Mestre Ramon de Mur, que veurà la llum, desprès de molta feina i comptant amb l’ajuda de Déu el proper mes d’agost.
Li sobtava al Manel trobar una “Mare de Déu dels Arxius”, quan li explicàvem la seva peculiar història, ho entenia i aduc es convertia en un més dels seus seguidors fidels, va anar aixi :
Fa un grapat d’anys – ningú sap dir-nos la data exacta - entre mig d’una de les tantes donacions que rep l’Arxiu Gavín, aparegué una Mare de Déu vella, bruta i mutilada de la qual no se’n sabia ni l’origen, ni l’advocació a la qual estava dedicada.
Es tractava d’una imatge d’uns 48 cm d’alçada per aproximadament 17 cm d’amplada. En el moment que l’Arxiu Gavín la va trobar, li mancava el braç dret i la mà del Nen, i estava en força mal estat de conservació.
El Josep Maria Gavin – al que li han dedicat uns Goigs amb tota justícia - es va posar en contacte amb Ramon Millet, un dels escultors de la Sagrada Família, per tal que valores la possibilitat de restaurar la imatge.
El Ramon Millet la va netejar, I va reconstruir alguna de les parts mutilades, amb l’excepció de la mà de la verge on hi va posar un llibre obert. D’aquesta forma és creava una imatge que ha esdevingut el símbol catòlic de l’accés al saber i la difusió del coneixement. Entre les pàgines obertes del llibre s’hi va escriure el text “Mare de Déu dels Arxius”, això reforça – si calia - aquesta icona, símbol de la difusió de la informació i el coneixement que es troben en els arxius; també i per extensió, és l’excelsa patrona dels arxivers i arxiveres del món, i de la immensa tasca que en benefici de la humanitat duen a terme.
Els camins del Senyor son inescrutables , i des de l’Arxiu Gavín va néixer al món una nova advocació de la Mare de Déu, que vetlla amorosament pels arxius i per les persones que hi treballen.
La Mare de Deu dels Arxius, fou beneïda i autenticada com Patrona celestial d’aquest col•lectiu, pel desaparegut Bisbe de Solsona ,Excm. i Rvdm. Sr. Antoni Deig i Clotet.
D’aquesta senzilla forma sorgia per a la fe, l’advocació de la Mare de Déu dels Arxius; pel que tenim coneixement fins a dia d’avui, única en tot el món.
Li sobtava al Manel trobar una “Mare de Déu dels Arxius”, quan li explicàvem la seva peculiar història, ho entenia i aduc es convertia en un més dels seus seguidors fidels, va anar aixi :
Fa un grapat d’anys – ningú sap dir-nos la data exacta - entre mig d’una de les tantes donacions que rep l’Arxiu Gavín, aparegué una Mare de Déu vella, bruta i mutilada de la qual no se’n sabia ni l’origen, ni l’advocació a la qual estava dedicada.
Es tractava d’una imatge d’uns 48 cm d’alçada per aproximadament 17 cm d’amplada. En el moment que l’Arxiu Gavín la va trobar, li mancava el braç dret i la mà del Nen, i estava en força mal estat de conservació.
El Josep Maria Gavin – al que li han dedicat uns Goigs amb tota justícia - es va posar en contacte amb Ramon Millet, un dels escultors de la Sagrada Família, per tal que valores la possibilitat de restaurar la imatge.
El Ramon Millet la va netejar, I va reconstruir alguna de les parts mutilades, amb l’excepció de la mà de la verge on hi va posar un llibre obert. D’aquesta forma és creava una imatge que ha esdevingut el símbol catòlic de l’accés al saber i la difusió del coneixement. Entre les pàgines obertes del llibre s’hi va escriure el text “Mare de Déu dels Arxius”, això reforça – si calia - aquesta icona, símbol de la difusió de la informació i el coneixement que es troben en els arxius; també i per extensió, és l’excelsa patrona dels arxivers i arxiveres del món, i de la immensa tasca que en benefici de la humanitat duen a terme.
Els camins del Senyor son inescrutables , i des de l’Arxiu Gavín va néixer al món una nova advocació de la Mare de Déu, que vetlla amorosament pels arxius i per les persones que hi treballen.
La Mare de Deu dels Arxius, fou beneïda i autenticada com Patrona celestial d’aquest col•lectiu, pel desaparegut Bisbe de Solsona ,Excm. i Rvdm. Sr. Antoni Deig i Clotet.
D’aquesta senzilla forma sorgia per a la fe, l’advocació de la Mare de Déu dels Arxius; pel que tenim coneixement fins a dia d’avui, única en tot el món.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5429547 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ