MARE, AQUELL HOME S'ASSEMBLA A DÉU

—Mare, aquell home s’assembla a Déu.— La senyora, sense immutar-se, com si la frase del seu fill fos la cosa més normal del món, ha dit... —Ah, si! I, doncs, que potser l’has vist alguna vegada a Déu?— El nen li ha contestat, però entre que ho ha fet en un to de veu baix i que caminaven en sentit contrari al meu, ja no he pogut sentir el que deia. I, la veritat, m’ha sabut greu perquè m’hagués agradat conèixer la seva explicació que, n’estic segur, havia de ser interessant.

No sé per què, però al sentir les paraules del nen m’he imaginat que l’home descrit respondria més a la imatge que tenim formada del Jesús evangèlic que no pas a la imatge humanitzada de Déu. Però, no! Quan l’he mirat, el meus ulls han vist un home vell de rostre enfosquit pel sol i el vent, amb una bona mata de cabells blancs llargs i deixats anar al seu aire i una poblada barba blanca, que estava assegut a la manera oriental, demanant almoina. D’on ha tret aquell marrec la referència iconogràfica per poder comparar aquell home amb Déu?

Centrat en aquesta divagació he sentit que em saludaven... —On vas tan abstret?— M’ha sobtat... —Doncs, mira, estava rumiant.— Li he comentat el que pensava i he aprofitat l’ocasió per preguntar-li... —Per cert, tu, com representaries Déu?— S’ha sorprès i per la cara d’estaquirot que ha posat segur que ha pensat que jo no hi tocava prou. —Home, així de sobte... No m’ho he plantejat mai. Si et refereixes a Déu, Déu, no ho sé. Però si et referissis a la representació dels déus de la societat actual, això seria una altra cosa molt més senzilla. Disculpa’m, me n’he d’anar, que m’esperen.—

He passat de pensar en la frase del nen a pensar en les darreres paraules del meu amic sobre els déus i els ídols presents en la nostra societat, al marge del Déu propi de cada religió o cultura. I, ben mirat, no són la riquesa, el poder, la tecnologia, la ciència, la fama, la bellesa, el sexe o la glòria els déus actuals? I no són els seus teomorfs, les seves representacions iconogràfiques, tangibles, físiques i ídols de multituds aquells futbolistes, cantants, músics, actors, models, polítics, magnats i un llarg etcètera de personatges famosos?

Quan he sentit aquell nen adreçant-se a la seva mare, jo me n’anava al bar a passar l’estona amb els companys, prendre una canya de cervesa i fer petar la xerrada sobre temes d’actualitat. No he gosat dir-los res ni de la frase del noiet, ni de les meves cabòries sobre els déus actuals perquè ells són persones normals que no es plantegen aquesta mena de qüestions tan frívoles i intranscendents.