Marató

Un relat de: Àngels Blascoros
Marató

Caminava feixuga per la vorera amb passos petits. La silueta negra, coronada pels cabells blancs recollits en un monyo al clatell, es distingia en mig de l’acoloriment dels vianants. Parava especial atenció en les persones, en les botigues i en els arbres. Els noranta anys li pesaven com una llosa i, cada cop, li costava més fer els quaranta metres de casa a la botiga. S’arrambava a la paret per esquivar els vailets que corrien sense direcció o els joves que circulaven amb uns ginys sobre rodes que no coneixia. Duia un paquet de farina a la mà amb tant esforç com si arrossegués una pedra de molí. Just quan arribava a la porta de l’edifici, es va trobar amb el Ferriol que en sortia mirant el telèfon mòbil; quasi la fa caure. El noi, però, en adonar-se que era ella, la va prendre pel braç amb afecte.
—Àvia, que fas tota sola pel carrer? —la va acompanyar fins a l’ascensor—. Per què no m’ho has demanat a mi? T’ho hauria portat en un moment.
—Fill, fa mesos que no surto de casa i em volia acomiadar del barri —somreia guaitant el seu nét—. No crec que torni a baixar un altre cop..., aquesta marató no està feta per a mi.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Àngels Blascoros

Àngels Blascoros

13 Relats

6 Comentaris

3648 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Primer vaig aprendre a parlar, després a caminar i tot seguit a escriure. No ho he deixat mai. Pura passió. Em declaro culpable de no haver-li dedicat prou temps. Ara, tracto de compensar-ho. Deixaré que, millor o pitjor, les meves paraules ho demostrin.