MAR

Un relat de: Magdala
Passava el temps lentament, endormiscat el rellotge sense presa, marcant els minuts amb mandra i plaer.

Asseguda a la cadira, al balcó, la dona mirava per sobre de la barana fins allà on els seus ulls la deixaven veure. Potser no volia més. Al final de tot, a l’horitzó, una franja blava li feia pensar en l’olor del mar. N’hi havia moments en els quals fins i tot podia sentir la remor de les aigües dins del seu cap, de tant aprés com tenia el so.

Portava un vestit de roba fina. Un vestit d’estiu que li queia sobre les llargues cames, fins els genolls, volant suaument de tant en tant quan l’aire l’aixecava. El cap enrere, recolzat a la paret, amb la postura que va trobar més còmoda.

Va veure com tornava el vaixell, com cada dia, a omplir la cuina del restaurant de la cala petita, on un guisat de peix, patates i arròs ajuntava una trentena de turistes disposats a pagar qualsevol disbarat pel peix de platja. Vi blanc i un cremat. I cada estiu li plovien ofertes per vendre el seu petit racó. I cada octubre, quan recollia les taules, i la cuina, i els tendals, respirava tranquil per no haver cedit a cap dels rapinyaires.

Ella baixaria cap a les dotze a donar-li un cop de ma per parar les taules, per repartir el vi, i per omplir de dolçor l’espai, amb el seu vestit d’estiu. Recorria les taules regalant somriures, oferint a qui volgués la seva simpatia, mentre ell, més seriós i eixut, remenava la cassola, en una cerimònia que la gent mirava complaguda.

Quan tothom marxava seien a descansar un al costat de l’altre, asseguts al final de la platja, olorant-se la pell salada. Desitjant tots dos que arribés el moment de recórrer el cos ple de mar de l’altre. Passava el temps lentament, sense presa, un dia rere l’altre, entre el blau del cel i el blau de la Mediterrània.

Comentaris

  • Està clar[Ofensiu]
    llegiresviure | 25-03-2017 | Valoració: 8

    Quan al relat diu " respirava tranquil per no haver cedit a cap dels rapinyaires". Aquest "tranquil" ens diu que és ell.
    Lleuger, lluminós i amb sabor!

  • El narrador[Ofensiu]
    toninidel | 24-03-2017 | Valoració: 6

    Hola Magdala, gràcies pel teu comentari al conte: Marxar de casa.
    M'ha agradat la idea del teu relat. Transmet tranquil·litat. Però, sempre hi ha un però, és que ben ve no se sap a qui l'ofereixen de vendre el seu "petit racó" si és al cuiner o és a ella. Una abraçada, Magdala. Antoni.

  • doble interpretació[Ofensiu]
    Magdala | 22-03-2017

    vull dir que ves a saber, tot és posible

  • Potser[Ofensiu]
    Magdala | 22-03-2017

    Si no es que ens morim demà, ves a saber...

  • Buffffff[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-03-2017

    Jo vull una vida així!!!!!!!!!!!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Magdala

Magdala

15 Relats

48 Comentaris

2552 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
Hola, em dic Magda
Vaig començar a escriure fa una pila d'anys, després de participar en uns tallers d'escriptura creativa, encara que la meva afició venia de més enrere.
Tant se val. Un dia vaig decidir deixar-lo. Vaig pensar que mai no escriuria com els autors que m'agradava llegir, els autors que feien sortir màgia de les paraules i em segrestaven el pensament amb les seves històries.
Ha passat molt de temps i moltes vivències, i ha arribat el moment en el qual torno a deixar que les paraules surtin lliures, i incontrolables de vegades, i vagin fent i desfent al seu aire, per pur plaer.
Disculpareu de vegades les meves expressions de castellano-parlant en procés d'aprenentatge.

lomomagda@gmail.com