Mar i muntanya

Un relat de: Vall

Sento la teva respiració amb força
murmures el meu nom, sensual
a cau d'orella.
M'escalfes i em fons
entre els teus braços.
Et desitjo tant i des de fa tant temps
que només puc deixar-me dur per tu,
em toques i les teves mans fortes
em semblen ales de papallona
recorrent el meu cos.
M'excites, fas que la meva ment s'oblidi de tot
i de tots.
Mentre el foc crema a la llar.
No et deixaré escapar....no em fugiràs,
ets meu, sóc teva.
La teva saliva calenta,la teva llengua
em vesteix de llum de colors.
Veig estels platejats al meu cor.
Els teus dits dibuixen camins
inexplorats, rutes noves.
Fes-me claror amb l'alba.
converteix-me amb aurora
i tenyim amb el raig verd
que és filtra per les persianes.
El rellotge s'atura,
no importa res,
no tenim pressa
dius.
Vull sentir-te a dintre,
vull que el teu suc
sacií la set que no s'acaba.
La força que em doblega,
que corba la meva cintura,
que m'empeny,
que em mou rítmicament.
Que m'encongeix i em fa créixer
amb la lluna.
No vull que s'acabi,
i ho crido....
no aturis amor
no vull que això finalitzi mai.
Donem-ho tot,
clava'm la sageta
del teu desig,
l'intensa màgia
d'aquesta nit.
El vent de Llevant
que tot ho arrossega,
l'espurna que tot ho crema.
Tu i jo,
dia i nit.
Mar i muntanya,
junts.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer