Mar endins

Un relat de: Maat_7

Un corsari sense tripulació.
Dins sa nau: mapa, queviures, litrones de ron.
La companyia és un destorb,
per un camí sense retorn.

Depressiu, lesiu, letàrgic,
libidinós, llangorós, alcohòlic
així resta l'abatiment d'un cos,
d'una ànima que roman sense nord.

S'ennavegà cap a un nou món
sense aldarulls ni bèsties que escupen foc
per aliviar la ferida que tan fort coïa,
cicatritzar un cor del que han sostret l'alegria.

No cercava un cofre o peces de valor,
ni pedres precioses ni monedes d'or.
Ansiava una terra perduda de la multitud,
i una amiga a qui estrènyer la mà: la solitud.

Comentaris

  • poema[Ofensiu]
    ANEROL | 05-07-2007 | Valoració: 10

    lleuger, fresc

  • Genial[Ofensiu]
    Roget | 04-07-2007 | Valoració: 10

    M'han encantat aquets dos poemes que has publicat. M'agrada el teu estil i ta forma d'expresar-te.

    Simplement genial.
    Segeuix així!

l´Autor

Foto de perfil de Maat_7

Maat_7

6 Relats

8 Comentaris

5690 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83