Manual.

Un relat de: Epicuri

D'on venim, A on anem
i qui som.

Diuen que són les preguntes
fonamentals.

Com vivim però, sembla ser
la què és de manual, d'allò
mes natural.

Del mes gran al mes petit.

Ves per on que tot està connectat.

Àtoms , neutrons i neutrins, forats negres
o grans esclats.

L'ànim, és la electricitat de tot aquest
envolat.

La llibertat, el millor per tot el que no estigui
domesticat.

La consciència ens fa rampa a la felicitat.
La inconsciència ens lliga, ens mata,
ens manté en tot lamentable estat.

El patiment un combustible necròfil.

Sentir a fons, apuntar alt i parlar clar.

Com a l'arc de Sant Martí: La llum
sempre ve d'amunt, puja primer,
després baixa.

No hi ha mes paradís que l'ara i aquí.
O no és ara i aquí l'eternitat?



Comentaris

  • Interessant reflexió en forma de poema[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 18-09-2015 | Valoració: 8

    El teu escrit està bastant bé.

    Toques temes interessants com el "d'on venim, on anem, què som" i rebutges el patiment com a indesitjable (actitud d'eudeimonia), alhora que convides a viure i a reflexionar.

    Ja et llegiré per Relats. Tant de gust.

  • No és fàcil[Ofensiu]
    Epicuri | 18-09-2015

    Moltes mercès Sergi

    No és estrany que costi
    trobar l'ara i aquí. Doncs
    l'ara ja no és ara, tampoc
    el aquí.

    Tot es mou.

    Saber qui sou.

    De vegades passa.

    És trenca l'ou.

    Moltes mercès

    Sergi!

    Ara i aquí.
    O ja no! ;-)

  • És una reflexió ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 18-09-2015 | Valoració: 10

    ... de moltes categories, poètica però que si se n'escrivís un llibre hi hauria tantes reflexions que seria per escriu-re'n un de més llarg, i d'aquesta manera sense parar. Però el final m'ha desorientat: L'ara i aquí? Sí, es una bona conclusió, ara bé, et diré que a mi em costa molt de trobar, sincerament. Una gran poesia.


    Sergi : )

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

736 Relats

621 Comentaris

198680 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com