Mantell fosc

Mantell fosc

Vel fosc cobreix l'afligida Terra.
La sang innocent banya les calçades
i s'escorre per les ranures àrides del sòl.
El cel mira amb ulls espantats.
El mar plora llàgrimes salades de desconsol.
El vent furiós brama indignat.
Els vells castells s'enfonsen irremeiablement.
El clam silenciós dels indefensos
causa esquerdes al cor de l'Univers.
El sentit es desorienta.
Els justos perden l'esperança.
Però el dolor ocult mou fonaments.
Hi ha canvis invisibles en l'aire.
Hi ha una brisa que s'acosta,
bufada des del centre
de milers de cors units,
molt per sobre dels cinc sentits.
Caurà el vel del dolor.
Callarà el bram dels bruts.
Florirà el brot de la justícia,
tantes vegades rebutjada.
Es trencarà el vel de la ignorància.
La injusta balança es desintegrarà.
El violent es calmarà.
L'apàtic s'afanyarà.
Els adormits es despertaran.
Aquest dia arribarà.