Mansió de Protecció

En una gàbia els volen posar,
i un xip al coll per saber on estan.

No són quissos ... no !!,
són persones de menys de 35 anys.

Un petunet. Pilar

Tu no cabries en 30 metres.

On posaries el teu talent.......?

Bes comprimir en pocs metres.

El meu cunyat té un veler petitó, però s'asembla molt al que has descrit. Ja et vaig dir que escribies molt bé el poemes i ho mantinc!!!
petons

Com es fa per possar la teva vida en tan pocs metres quadrats... si els meus llibres ja ocupen més... Tanmateix es veritat, el que compte ho portem a sobre.

És un poema oportúnissim i a la vegada, deliciós: té les dues coses, reflexió a més més és molt oportú de cara al poder, que no ha de perdre la realitat.

pots fer de tot i més. Ja ho deixes prou clar.

Però s'ha d'entendre a la ministra:

el que vol es que les parelles que visquin en aquests espais es passin tot el dia refregan-se l'un amb l'altre per que no tindràn espai per bellugar-se, i com que u tindràn tot allà mateix faràn pujar l'index de natalitat dels españolitos i els catalanets.

Molt oportú el poema.

David.

amb 36 versos ben encertats els has deixat ben aixafats... el teu poema em recorda una "apissonadora" que rodola i rodola i matxaca una i altra vegada, amb aquest regust a "rodolí" primitiu... que diu clar el que vol dir, sense disfresses poètiques ni fulles maquilladores...
li veig un cert irònic aventatge: des del wàter assegut, pots treballar amb l´ordinador, sopar a la vegada i veure la televisió... però també un irònic desaventatge: en època de nerviosisme, faltarà espai per anar a munt i avall i cagar-se en tot!!!
30 metres quadrats, apte per a reunions de la penya d´amics i familiars = màxima densitat mundial!
una abraçada, amic! tu tens ànima de 30 quilòmetres ben quadrats!!!
QUADRATDEQUADRATS, MARDEMARS, OH REI!!!

Genial! i com diu brideshead: de total actualitat! Diria que va ser ahir, quan al sortir del metro, i rebre comde costum el 20 minuts i el Què alhora (si, si, a zona universitària tenim un combat permanent entre les dos publicacions! Sort que al final, els dos reartidors s'han acabat fent amics...jeje). Doncs bé, ahir, després de rebre els dos diaris, vaig obrir el "20" i si! efectivament, com molt bé expliques en el teu relat: Ens volen "inquibir" en 30 metres quadrats!!

I la taula multi ús com també anomenes, en la foto del diari, es veia la taula del menjador fent-se servir com a planxador! (una de les seves moltes utilitats! jejeje)

Genial! Molt bó! Una bona crítica, feta amb humor! Hem de reivindicar els nostres drets!

Els 30 metres quadrats que la Sra. Ministra preten defensar com l'espai ideal per viure.... i així abaratar els preus dels pisos....
A banda d'aquest apunt, és un poema molt encertat, ben trobat, amb un rima impactant i un ritme accelerat....
M'agrada molt que 30 metres quadrats els bategis com a mansió.... vol dir que hi ha molta felicitat ...
Felicitats, un petó capità!