MANS

Un relat de: Núria Niubó

Mans que m'acaronen,
i duen les meves llàgrimes a la cremor del meu cos.

Mans que vibren,
en els meus llavis roents ofegant el meu crit.

Mans que dansen,
en les dunes del meu ventre eriçant la meva pell.

Mans càlides i suaus que em desvetllen els sentits.








Comentaris

  • A mans plenes[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-04-2009 | Valoració: 10

    La veritat és que, quan les mans actuen obeint el cor, les paraules semblen ben poca cosa, estimada Núria!

    Una moixaina, una carícia, una abraçada, un moviment significatiu són autèntics comentaris sense mots però amb una càrrega afectiva que deixa ensordit a qualsevol amb la capacitat receptiva desperta, amb la sensibilitat acostumada a veure sense necessitat d'indicadors lluminosos... com tu mateixa, sense anar més lluny: Aquests versos breus ho demostren!

    Les mans en repòs són MËS! que unes línies que esperen ser llegides... i en moviment, ofereixen un discurs ben interessant!

    T'envio una abraçada càlida,
    Unaquimera

  • Quan les mans.[Ofensiu]
    onatge | 08-12-2008

    Quan les mans estimen, elles escriuen el poema, sobren les paraules, són el cel i la terra, la lluna i el sol, el mar i la barca. Però de vegades només tenim l'eco del silenci que ressona en la profunditat...


    Salutacions.
    onatge

  • Es un Miró?[Ofensiu]
    cassigall blau | 02-07-2007

    M'encanta aquest pintor.

    Ho saps que quan pintava deixava anar la ma amb el pinzell i quan el cap l'hi manava alguna ratlla diferent, parava de pintar?

    I si no ho es deu de ser d'algun alumne seu, no?

    pere de lleida

  • molt bonic[Ofensiu]
    ANEROL | 29-06-2007

    i agradable

  • Benvinguda...[Ofensiu]
    cassigall blau | 29-06-2007

    ...al món dels VIUS!!!!!!.

    Com va tot?

    Es precios el poema.

    Avui estic de sant pere. ja me'l tornarè a llegir

    El lleidatà Peter

l´Autor

Foto de perfil de Núria Niubó

Núria Niubó

149 Relats

1116 Comentaris

201174 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
ADDICTA

Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.

Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.

Sí, amics,
sóc addicta.

A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.

A vosaltres.




ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS

58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC