Cercador

Llista categories

Mans

Un relat de: clariana

Mans fredes que dibuixen somriures al rostre.

Trucades de matinada que desperten cors.
Xiuxiuejos de poemes esperançadors d'una història acabada.
Amics retrobats de l'oblit.
Olors que capturen temps passats.
Llunes partides i sols sencers.

Mans tèbies que acaronen la mirada.

Viatgen que et porten a l'absurd i t'allunen de la realitat.
Escrits que et deixen flipat.
Amors desitjats de ara, de sobte, et desitgen.
Colors que fan canviar les sensacions.
Nits clares i dies foscos.

Mans roents que t'alcen la veu.

Comentaris

Afegir comentari

fe d'errates[Ofensiu]
clariana | 14-01-2007
ara que rellegeixo el relat m'adono que hi ha algunes errades, corregeixo:

Viatgen= viatges

la frase correcte és:
Amors desitjats que ara, de sobte, et desitgen.

gràcies per llegir-me.

una abraçada relataires!

clariana
M'encanta...[Ofensiu]
Ullets | 14-01-2007 | Valoració: 10
com expliques aquestes sensacions...
M'encanta com poses paraules a sentiments
Per tant no deixis d'escriure tot alló que corre per dins teu, donat que és preciosa...

l´Autor

clariana

41 Relats

60 Comentaris

33465 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Afegir a preferits

Biografia:

Em defineixo com una persona nòmada, talment com els nostres avantpassats. Visc navegant, i sentint que formo part de tot allò que els meus peus trepitgen.
La meva llar és vora el mar, l'aigua em dóna l'equilibri.
Es bo descobrir molts camins que al final no arriben enlloc i et porten a tot arreu, mentre els trepitjes pots trobar moments de felicitats.
Sembla una paradoxa... oi?

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >