Mans... ( per la melba)

Un relat de: joandemataro

Dedicat a la melba d'RC, per la seva referència a les mans a la seva biografia...

Mans obertes, mans amigues,
entregades, confiades, tot ho donen.
Mans tancades, guarden ràbia,
egoistes, cobdicioses, tot ho volen.

Mans suaus, que acaronen,
que t'estimen i et desperten el desig.
Mans bregades per l'esforç, per la lluita,
per bastir un món millor.
Que s'apleguen a la pinya
perquè pugi la mainada,
I amb orgull i confiat,
l'anxeneta alci el braç
quan arribi dalt del cim.

Mans enlaire, desarmades,
suplicant, volen viure,
tenen por... Pietat!!
Mans al pit, s'entrellacen,
pell de cera, somni etern.
El rellotge s'ha aturat,
pau per sempre,
inconsciència... S'ha acabat.

Photobucket

Comentaris

  • Mans, la riquesa del tacte[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 17-07-2010 | Valoració: 10

    Sóc un enamorat de les meves mans i la dels altres i del sentit del tacte.
    Les mans aporten naturalitat, respecte i acostament.
    Molt maco !