Cercador
Mans de tela
Un relat de: betixeliMans de tela,
pica-paret,
on és que sou ara?
- sota el teu jersei.
I què feu que no escriviu,
no enyoreu les vostres lletres?,
- hem passant d'escriptor a sastre,
que tots dos presenten reptes.
Avui et fem robeta nova,
ja que et falta un banyolet,
roba a mida, acollidora,
i s'ha acabat passar fred.
Si sereu juganeres
- Si, avui si, i demà dóna-ho per fet.
Comentaris
-
Cose que tenen vida[Ofensiu]aleshores | 08-07-2007
Compartim el fet de donar la paraula - o vida - a coses o animal!
Gràcies pel comentari a Dragonet manyac.
Sembla que el relat busques els seus lectors naturals perquè el que em va sortir tenia alguna cosa de jove que té temps de mirar el sostre sense preocupacions d'adult - encara que potser el que varii no siguin les preocupacions existents sinó la capacitat física d'afrontar-les sense despentinar-se que tenen els joves-.
Moltes gràcies, torno a dir i et vull preguntar per quin estrany camí has arribat fins a "Aleshores" ja que no apareixo pel fòrum ni sóc gaire comentat.
Salutacions,
l´Autor
112 Relats
294 Comentaris
90809 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.
Últims relats de l'autor
- Quan l'enyor t'empeny enfora
- Parlar com els adults
- Matarem la cigonya
- El tu de demà
- L'escriptor: preguntes amb resposta
- Valido només el viscut
- Records robats
- El caos d'una vida
- Érem allà per casualitat
- Aquell cel taronja ja no era bonic
- Estimar-se com s'estima la gent normal
- La piscina buida
- Zero metres
- Somriures que desperten somriures
- Totes les paraules compten