Cercador
Mans balderes
Un relat de: T. CargolRecordo la imatge del nen al metro
que mira la mare confiat,
recolzat sobre ella,
alçant el cap itorçant el clatell cap amunt,
arrepenjat,
amb les mans balderes,
- abastantles cames de sa mare -
lleugerament caigudes, relaxades,
com fan els nens.
Encara ara,quan ho refaig,
,'emociona.
Perquè, digues:
qui podria donar tot el seu temps,
tota la seva mirada,
tota la seva atenció?
Potser és un moment
d'intensa connexió
pròpia dels elements químics
que fàcilment combinen
i creen un gran esclat d'energia vital.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Viena
- Totes les hores s'apropen inexorables
- Mai no seré dels nostres
- Carta als reis
- Sense esperança
- L'engany
- Perfectes i petaners
- Horaciona des del Park Güell - 2 –
- “Vacilar”
- Tocar el gos i no el dos
- En el temps en que estic viu
- Infant i adult
- Comboi 415
- Mor la fantasia del capitalisme popular
- Apoquini