Manresa, 20 de gener de 1939

Un relat de: mjesus

Avui l'àvia Carlota ha fet l'olla per tots els veïns. El pare ha portat unes verdures de l'hort de l'oncle Pep i la veïna del tercer ens ha donat uns ossos de pernil que va portar un parent seu d'Andalusia. El dia que hi ha prou teca per fer un bon brou ho repartim, els veïns ens reunim a l'escala i cadascú s'enduu una ració, fem festa grossa tot i que mengem poc. Però avui tothom calla, fan cara de preocupació, agafen el plat ple i pugen espantats l'escala. Se sent el soroll sord de les portes que es tanquen d'una batzegada. Ningú sap que pot passar demà; el motiu està molt clar: ahir van metrallar l'estació de trens de Manresa Alta i Sant Andreu. El pare ens ha explicat que eren avions de combat de fabricació alemanya del bàndol franquista.

Tot va començar amb el so de la sirenes, eixordador; el meu germà i jo estàvem molt angoixats, la mare ens va portar al refugi de l'escola Renaixença, a prop de casa. Era caòtic, tothom corria esfereït, tota la vida recordaré -si és que sobrevisc- les cares de la gent dins el refugi: arraulits, amb els ulls esbatanats, el rostres desfigurats per la por, la ràbia i la impotència. La majoria érem nens i dones -els homes eren a la reraguarda o les fàbriques de producció bèl·lica, segons em va dir el pare després-. Vaig sentir trontollar els meus peus, mirava el terra com si s'hagués d'enfonsar sota meu. El pànic em va envair. Tremolava. Vaig recordar els bombardejos del desembre passat i la gent que havia caigut víctima d'aquest desastre de guerra civil.

He començat les pàgines d'aquest diari amb un fet sense importància com és l'olla de l'àvia, perquè ella és la que m'anima a fer-ho. I ho faig amb el cor encongit i amb llàgrimes als ulls pensant que algun dia, algú recollirà la meva memòria. En aquesta guerra lluitem per Catalunya, per les llibertats, pel nostre poble i la nostra llengua, però a un preu molt alt. El pare m'explica que quan van començar els atacs aeris, deien que no bombardejarien la ciutat, que l'objectiu principal era Barcelona. Estaven equivocats, Manresa també va patir les ensulsiades, provocades per les bombes i la metralla, era un punt estratègic.

Estic cansat, i quasi no m'hi veig, he d'anar a dormir, la mare s'acosta...


Comentaris

  • Revivint situacions i emocions![Ofensiu]
    Unaquimera | 27-06-2006 | Valoració: 10

    Revivint situacions de tal manera que la lectora se sent molt a prop dels fets i dels personatges: molt realista l'escena de l'olla i molt ben descrita la del refugi. Una magnífica ambientació històrica!

    Em demanaves al teu últim comentari que t'indiqués si havia alguna cosa que no m'agradés, però en aquest text resulta realment difícil trobar res fora de lloc o millorable, ja que les dosis em semblen repartides en la mida justa per a que el relat resulti equilibrat entre la tragèdia i la vida diària, l'esglai sobtat i el dia a dia, els ulls plens de llàgrimes i cansats de son... has aconseguit un bon contrast sense esgarips ni sortides de to.

    L'enhorabona per aquest treball, bonica, a mi m'ha agradat molt!

    Una abraçada satisfeta d'haver-te tornat a llegir,
    Una quimera

  • Encantat de [Ofensiu]
    Màndalf | 13-06-2006


    rellegir el teu repte en el que també vaig participar.

    Molt bona l'ambientació que inicies amb l'olla compartida pels veïns. Realment la guerra, les situacions de perill acostumen a fer més solidaris als humans.
    Les cites a llocs concrets fan molt més creïble el relat, com si de veritat l'haguessis viscut. Les explicacions del pare també semblen molt documentades i lògiques. La descripció de la situació al refugi, molt bona.

    I ara diràs: i què no t'ha agradat, coi d'home? Doncs no sé... potser una coma abans d'una "i"? Potser moltes referències al pare.. encara que s'entén en ser un crio qui ho relata.... El fet que sigui un diari fa que el crio no sembli tan crio, més que res pel vocabulari que utilitza (si, ja sé, alguna paraula clau que no has triat, eh!).

    Doncs fins una altra, un petó.

l´Autor

Foto de perfil de mjesus

mjesus

42 Relats

245 Comentaris

64536 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
*

R en Cadena

"La senyora Unaquimera em va encadenar i jo he passat la cadena a la Sra. Baiba Liepa, al Sr. Xavier Valeri Coromí, la Sra. jacobé, el Sr. Filalici, la Sra marga i la Sra. Elvira"
Li heu d'agrair a l'EmmaThessaM!
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Taller d'escriptura a relats en català:
Per qualsevol informació aneu a la web: http://es.geocities.com/tallerrelat





clar_lluna(arroba)yahoo.es
trasgrafica.com