Cercador
Maniobra'm
Un relat de: Tanganika"I, entre cargols, la gata.
La felina, reposant el repòs de tantes hores cada dia. I ben fet. Exemplar.
Els cargols 'bavers' (de fina bava) quasi l'encerclaven tot i que segurament no havien ni previst confegir una esfera. La gata es refrescava amb la humitat d'una sobtada pluja nocturna, pipí d'esperits enjogassats -de signe sagitari, coincidència energètica- que havien estat personetes mortes abans d'hora. El cosmos somreia observant com corrien i reien mentre els estels els feien de mainaderes força despreocupades. Havien estat quatre ruixats en un. El de la Magnòlia, el de la Camèlia, el de la Gardènia i el de la Begònia. Una calèndula emmusteïda, propera a la moixina, somrigué, amb el taronja budista extern corsecat i a dins més actiu que mai, a la dutxa final. Abans de marxar, també, les quatre encuriosides fantasmes trepitjaven, sense fer cap ombra sota fanals, un carreró malencònic destinat a ser substituït per un supermercat plasticós. La Magnòlia, la Camèlia, la Gardènia i la Begònia feien un trenet: la màquina i tres vagons. Per torns, canviaven el rol. Fins que a la vorera hi van trobar:
-Una ploma blanca!
-Una altra!
-I una altra, quasi borrissol.
Poc més enllà:
-Un cagarro erecte!
Faltava contemplar la lluna, darrer senyal de fi d'escapada.
'Tres plomes blanques, un cagarro erecte i la lluna entelada'
La conjunció s'acomplia. Es van abaixar calcetes castes i imaginàries. Llavors van produir els ruixats-ruixat. La gata els agraí: patia la canícula, sent de pèl llarg tirant a llanut. Els cargols lliscaven amb el líquid tresor i regal."
La dona no volia, de cap manera, obrir els ulls. Mentre li contava tot allò, l'home poeta i nen i fusió la conduïa, amb màgica delicadesa, amb goig lluminós, per una dimensió inefable. Que no s'acabés, el combustible ni el guiatge.
-Maniobra'm...sempre.
La felina, reposant el repòs de tantes hores cada dia. I ben fet. Exemplar.
Els cargols 'bavers' (de fina bava) quasi l'encerclaven tot i que segurament no havien ni previst confegir una esfera. La gata es refrescava amb la humitat d'una sobtada pluja nocturna, pipí d'esperits enjogassats -de signe sagitari, coincidència energètica- que havien estat personetes mortes abans d'hora. El cosmos somreia observant com corrien i reien mentre els estels els feien de mainaderes força despreocupades. Havien estat quatre ruixats en un. El de la Magnòlia, el de la Camèlia, el de la Gardènia i el de la Begònia. Una calèndula emmusteïda, propera a la moixina, somrigué, amb el taronja budista extern corsecat i a dins més actiu que mai, a la dutxa final. Abans de marxar, també, les quatre encuriosides fantasmes trepitjaven, sense fer cap ombra sota fanals, un carreró malencònic destinat a ser substituït per un supermercat plasticós. La Magnòlia, la Camèlia, la Gardènia i la Begònia feien un trenet: la màquina i tres vagons. Per torns, canviaven el rol. Fins que a la vorera hi van trobar:
-Una ploma blanca!
-Una altra!
-I una altra, quasi borrissol.
Poc més enllà:
-Un cagarro erecte!
Faltava contemplar la lluna, darrer senyal de fi d'escapada.
'Tres plomes blanques, un cagarro erecte i la lluna entelada'
La conjunció s'acomplia. Es van abaixar calcetes castes i imaginàries. Llavors van produir els ruixats-ruixat. La gata els agraí: patia la canícula, sent de pèl llarg tirant a llanut. Els cargols lliscaven amb el líquid tresor i regal."
La dona no volia, de cap manera, obrir els ulls. Mentre li contava tot allò, l'home poeta i nen i fusió la conduïa, amb màgica delicadesa, amb goig lluminós, per una dimensió inefable. Que no s'acabés, el combustible ni el guiatge.
-Maniobra'm...sempre.
Comentaris
-
Ara m'aniria bé que em refresquessin...[Ofensiu]Montseblanc | 02-08-2018
He llegit “Llicència d’ombres” i després “Maniobra’m”.
No hi ha ningú, aquí a aquesta pàgina, que tingui un cervell-cor com el teu, tan productiu, tan exuberant. Em fa la sensació que quan comences a escriure, cinquanta mil neurones diferents volen dir la seva, i fan anar els teu bolígraf cap a un cantó i cap a l’altre. De tal manera que els teus relats estan tan plens d’informació, d’enginy, d’idees; que estic segura que moltes se’ns escapen als lectors. Però el que “pillo” m’encanta. Aquestes quatre pìxaneres, de noms preciosos, que refresquen la nit... I veig la gata, i els cargols al voltant... I m’enamora la imatge. Somric.
l´Autor
216 Relats
219 Comentaris
132718 Lectures
Valoració de l'autor: 9.46