Maniobra'm

Un relat de: Tanganika
"I, entre cargols, la gata.

La felina, reposant el repòs de tantes hores cada dia. I ben fet. Exemplar.

Els cargols 'bavers' (de fina bava) quasi l'encerclaven tot i que segurament no havien ni previst confegir una esfera. La gata es refrescava amb la humitat d'una sobtada pluja nocturna, pipí d'esperits enjogassats -de signe sagitari, coincidència energètica- que havien estat personetes mortes abans d'hora. El cosmos somreia observant com corrien i reien mentre els estels els feien de mainaderes força despreocupades. Havien estat quatre ruixats en un. El de la Magnòlia, el de la Camèlia, el de la Gardènia i el de la Begònia. Una calèndula emmusteïda, propera a la moixina, somrigué, amb el taronja budista extern corsecat i a dins més actiu que mai, a la dutxa final. Abans de marxar, també, les quatre encuriosides fantasmes trepitjaven, sense fer cap ombra sota fanals, un carreró malencònic destinat a ser substituït per un supermercat plasticós. La Magnòlia, la Camèlia, la Gardènia i la Begònia feien un trenet: la màquina i tres vagons. Per torns, canviaven el rol. Fins que a la vorera hi van trobar:

-Una ploma blanca!

-Una altra!

-I una altra, quasi borrissol.

Poc més enllà:

-Un cagarro erecte!

Faltava contemplar la lluna, darrer senyal de fi d'escapada.

'Tres plomes blanques, un cagarro erecte i la lluna entelada'

La conjunció s'acomplia. Es van abaixar calcetes castes i imaginàries. Llavors van produir els ruixats-ruixat. La gata els agraí: patia la canícula, sent de pèl llarg tirant a llanut. Els cargols lliscaven amb el líquid tresor i regal."


La dona no volia, de cap manera, obrir els ulls. Mentre li contava tot allò, l'home poeta i nen i fusió la conduïa, amb màgica delicadesa, amb goig lluminós, per una dimensió inefable. Que no s'acabés, el combustible ni el guiatge.

-Maniobra'm...sempre.

Comentaris

  • Ara m'aniria bé que em refresquessin...[Ofensiu]
    Montseblanc | 02-08-2018

    He llegit “Llicència d’ombres” i després “Maniobra’m”.
    No hi ha ningú, aquí a aquesta pàgina, que tingui un cervell-cor com el teu, tan productiu, tan exuberant. Em fa la sensació que quan comences a escriure, cinquanta mil neurones diferents volen dir la seva, i fan anar els teu bolígraf cap a un cantó i cap a l’altre. De tal manera que els teus relats estan tan plens d’informació, d’enginy, d’idees; que estic segura que moltes se’ns escapen als lectors. Però el que “pillo” m’encanta. Aquestes quatre pìxaneres, de noms preciosos, que refresquen la nit... I veig la gata, i els cargols al voltant... I m’enamora la imatge. Somric.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

185 Relats

179 Comentaris

86730 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
(Al terrat de la meva infantesa amb un llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats', que Nova Casa Editorial va demanar-me de publicar, abril 2015. I jo nodreixo de sol i llum -i ombres- aquest 'fill') :)

Poder escriure aquests relats m'allibera i m'enriola, junt o separat, depèn.

La pregunta és: no és ja tot prou complicat, com per, a sobre, haver-hi el món de l'amor i el sexe, que van força del bracet?
O són els temps que corren (veloçment, per cert)?

Afegeixo tres fragments del conte 'El camp de blat de moro' de C.Pavese (dins 'Fira d'agost i altres contes'), tingui o no a veure amb tot el que he posat més amunt. Simplement, perquè diu tant, perquè ho diu tot.

'Allò que em diu el camp de blat de moro en els breus moments en què goso contemplar-lo és el que diu qui s'ha fet esperar i sense ell no es podia fer res'.

'Entre nosaltres no calen paraules. Les paraules van ser dites fa molts anys'.

'Entenc que tinc davant meu una certesa, com si hagués tocat el fons d'un llac que m'esperava, eternament igual. L'única diferència és que aleshores gosava fer gestos bruscos, m'endinsava pel camp llançant un crit als turons familiars que em semblava que m'esperessin. Aleshores era un nen, i tot és mort d'aquell nen LLEVAT D'AQUEST CRIT'.



TGNK (i, sí, la Mena és la meva germaneta)