Manifestació del dia de Reis

Un relat de: Mena Guiga
Era el dia de Reis. Cardava un fred que el propi fred es tapava àdhuc les vergonyes amb roba de llana multicapes d'ovella com a mínim parenta del Yeti. La gent era a casa seva (menys uns milers que dormien en bancs durs de pedra o en llindars d'habitacles on miraven de no veure'ls) obrint regals feliçment, amuntegant papers bonics d'embolicar que la gran majoria ni aprofitaria i apilant caixes i plàstics i embalum que sumaria moles i moles de residus, però en fi.

Els presents per excel·lència de Ses Tres Majestats de l'Orient, al costat dels que en anys d'esplendor van començar a afegir-se als adults -colònies, rellotges, corbates, pijames, alguna joia, algun viatge (i tot dins els variats assortiments d'ofertes del sector aprofito-societat-de-consum-consum-consum), doncs els regals típics i tòpics dels Reis són les joguines. Muntanyes i muntanyes i de tota mena i per a tota edat...

...per a...tota edat.
...tota edat!?

Congelant la poca vida que els quedava, aquella munioneta d'ancians, movent-se com podien, onejant pancartes fetes amb lletra tremolosa però artística com s'estilava en llur jovenesa, es queixaven obertament:

VOLEM JOGUINES QUE ESTIGUIN CLASSIFICADES PER A MÉS DE 99 ANYS!!!!

Que bé que, amb ajuda o sense, havien deixat plat i sabata (un de la broma hi va posar mitja dentadura postissa) i una mandarina (clementina, més ufanosa), unes galetes i un got de llet (el mateix bromista va posar-la desnatada i amb una pastilleta al costat contra el reuma, amb amor, no fos que els Mags, tant de fer vida a l'aire lliure, s'espatllessin).

VOLEM JOGUINES PER A MÉS DE 99 ANYS!!!!!!

Potser ho aconseguiran. Que poc considerat i detallista, que presumptiu per part de les empreses fabricants d'excloure'ls, com si fossin inexistents, com si els facturessin al sot abans d'hora!

Alguns van caure pel trajecte i es van aixecar amb penes, treballs, orgull i somriure. Alguns s'hi van quedar i ara juguen a fet i amagar amb totes les ànimes que ens envolten.


Jo els faria costat, per més que no sabem (qui ho sap?) si la nostra vida serà longeva com la seva.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

434449 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com