MANIES

No s’ho pot creure, la sabata esquerra descansa uns centímetres més endavant que la dreta. La mala llet s’apodera d'ella en forma de glopada imparable. Els símptomes són els clàssics, rostre encès, sudoració, dents serrades. Amb la intenció de calmar-se, engega la ràdio, l’indicador de volum està en el tretze. Com és possible!? No pot aturar l'estat creixent de fúria. Descobreix un nou drama, les ratlles de les estovalles de la cuina no estan alineades amb els extrems de la taula. Blasfema, crida, escup, té convulsions. Surt al balcó, per respirar millor, però tot just passa un gat negre per sota. La visió la sulfura. Torna a entrar, maleint la seva dissort. Per contrarestar la visió del felí, toca compulsivament i reiterada la taula de fusta del menjador. L’acció l’assossega una mica. Necessita pixar. La micció que es precipita sorollosament en l’inodor s’endú part dels nervis que l’envaeixen. Malauradament, descobreix una esquerda que divideix el mirall en dues parts. La nova troballa la sumeix en una profunda desesperació. Fuig amb les calces encara als turmells. Però, amb la peça íntima arrapada als garrons no pot confeccionar les gambades òptimes per no trepitjar les juntes de les rajoles. Ensopega ridículament. El cap pica amb la fusta, ans salvadora ara fatídica, de la taula. Un reguerall de sang lluent s’escola del seu cap, això sí, meticulosament en paral•lel a la paret.