MANDROSOS

– Home, Pep. Quant de temps!
– Ja ho crec, gairebé des que vam acabar l'institut. Te'n recordes, Max?
– I tant! Quins temps... Sempre ens ficaven a la darrera fila.
– Perquè sempre estàvem de xarreta i mai no fèiem els deures.
– Sí, sí, però mal que bé, sempre anàvem passant de curs, eh?
– Encara que les qualificacions que trèiem no eren per tirar coets.
– No, però les teues sempre una mica millors que les meues, no sé com ho feies.
– És que tu et limitaves a copiar l'examen, però jo a més sabia com tractar els mestres.
– Ha! Sí, ara me'n recordo. Arribaves a ser un llagoter molt refinat.
– I bé, com et va la vida? Que fas per ací?
– Ja fa temps que treballo en la empresa aquesta de seguretat. Al principi era un poc estrany perquè em tocaven vigilàncies nocturnes... Total, que m'avorria per la nit i dormia de dia, encara que t'acabes acostumant. Però ara mira, no em puc queixar, ací assegut darrere aquest taulell set horetes mirant qui entra i surt de l'edifici.
– I el personal que circula per ací no dóna molts problemes.
– Clar que no, són tots funcionaris o diputats. I a tu, què et porte per ací?
– Doncs a partir d'ara també treballaré ací. M'han elegit diputat del partit majoritari!
– Què cabró!
– Compte, que a partir d'ara igual m'has de parlar de vostè, eh?
– És clar senyor diputat. I com t'ho has fet, bandarra?
– El meu sogre és membre del partit de fa molts anys i em va introduir. Després és qüestió de diplomàcia, ja saps: raspallar algú, riure gràcies, algun regalet oportú... I acabes ben situat a les llistes.
– Doncs ja tens quatre anys de bona feina assegurada.
– Sí, és cert que no està mal pagat açò de vindre de tant en tant a seure a l'hemicicle a escoltar discursos i votar el que diga el partit. Però el millor és que si a les pròximes eleccions repeteixo i aguanto set anys a l'escó, ja tinc assegurada la jubilació!
– Què cabró!
– Bé Max, ja ens veure'm per ací... Me'n vaig cap a dins que ja deuen estar començant la sessió. No et canses molt!
– El mateix et dic. Adéu.