Mandra

Un relat de: Becki

Els pensaments flueixen lentament, sense passió, sense ganes de mesclar-se amb la realitat… ara per ara massa feixuga. Tenen por de sentir-se massa sols, com la fulla transportada pel vent, sense rumb.

Com trobar el camí quan la mandra s'apodera del neguit i el transforma en voluntat inòcua? Com seguir endavant quan no se sap trobar el sentit del que ens envolta?

Em sento buida. Talment els bassals ressecs de massa temps sense pluja. Em sento inerme, cansada, irascible i ennuegada de tants crits ofegats pel temps que, diuen, tot ho cura. Estàtica, sense moviment, sense voluntat…

Voldria poder lluitar i dir a tothom que els necessito, voldria poder córrer en direcció contrària a la soledat i la por, al rebuig i el patiment. Però la inactivitat dels darrers temps em té lligada al mateix punt d'on sorgeixen les mancances i les cabòries, on tot és fosc i sense matisos.

Mandra de poder sortir d'on sóc… massa allunyada d'allò en què un dia vaig creure i ara s'em torna difús i confós. Mandra de ser com era… mandra, per tot arreu.

Comentaris

  • Pessimisme[Ofensiu]
    Anagnost | 20-05-2007 | Valoració: 10

    Com ja et vaig comentar en un altre relat, i crec poder dir que això ja em consta, vull creure que aquestes línies només són literatura. Així i tot, paràgrafs com aquest: "Em sento buida. Talment els bassals ressecs de massa temps sense pluja", sempre et deixen un regust de pessimisme. Aquest relat sembla el d'una persona que es troba en un carreró sense sortida. Però, com que estic convençut que no és el teu cas, el que escrius té el mèrit de implicar el lector, i d'això no tothom en sap.

  • Pessimisme[Ofensiu]
    Anagnost | 20-05-2007

    Com ja et vaig comentar en un altre relat, i crec poder dir que això ja em consta, vull creure que aquestes línies només són literatura. Així i tot, paràgrafs com aquest: "Em sento buida. Talment els bassals ressecs de massa temps sense pluja", sempre et deixen un regust de pessimisme. Aquest relat sembla el d'una persona que es troba en un carreró sense sortida. Però, com que estic convençut que no és el teu cas, el que escrius té el mèrit de implicar el lector, i d'això no tothom en sap.

l´Autor

Foto de perfil de Becki

Becki

13 Relats

27 Comentaris

15099 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Vaig néixer l'any 1976 a Terrassa i, des de ben petita, vaig saber que em dedicaria a escriure...

La meva dèria es va convertir en passió i vaig estudiar periodisme per, si més no, intentar pulir detalls d'escriptura i aprendre a expressar tot allò que duia dins meu.

Espero que el meu esforç hagi valgut la pena i que les meves lletres us facin gaudir de bocins de vida, que són els que m'esperonen a seguir endavant...

Gràcies, "família"!!!

Un petó a tots!