Mancat de vida

Un relat de: Bonhomia

Dubtes.
Dubtes per penjar a la paret
en forma de pòster,
doncs no hi ha pòster que tingui sentit.
No aquí.
Tampoc enlloc.

Màxima soledat.
A fora brilla el sol.
Però tant me fa.

Busco una explicació, i,
com sempre,
no la trobo.

Versos per matar el temps.
Jugar a escriure.
O potser per exterioritzar.

Em sento massa abandonat.
No vull televisió.
A vegades ni tan sols música.

Les penes m'omplen el cos.
Patiment constant.
Així,
mentre escric,
em desfogo.

Lluïto per una engruna,
per un tros d'esperança.
Però aquesta es fon
en sofriment.

Necessito un canvi d'actitud,
buscar el que em dóni vida.
Tot i això,
potser seguiré perdut.

Desert sense sorpreses,
cor maltractat,
destí plè de pena,
el meu esperit esborrat.

Canvis.
Necessito canvis.
I no tinc d'on treu-re'ls.

Comentaris

  • Però[Ofensiu]
    Melcior | 14-06-2007 | Valoració: 10

    no em negueràs que mentres penses,remenes ,
    llences ,reculls , tries i adobes aquestes teves idees , no tu pases pipa de debó .
    Endavant.

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514015 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.