Cercador
Mancat de vida
Un relat de: BonhomiaDubtes.
Dubtes per penjar a la paret
en forma de pòster,
doncs no hi ha pòster que tingui sentit.
No aquí.
Tampoc enlloc.
Màxima soledat.
A fora brilla el sol.
Però tant me fa.
Busco una explicació, i,
com sempre,
no la trobo.
Versos per matar el temps.
Jugar a escriure.
O potser per exterioritzar.
Em sento massa abandonat.
No vull televisió.
A vegades ni tan sols música.
Les penes m'omplen el cos.
Patiment constant.
Així,
mentre escric,
em desfogo.
Lluïto per una engruna,
per un tros d'esperança.
Però aquesta es fon
en sofriment.
Necessito un canvi d'actitud,
buscar el que em dóni vida.
Tot i això,
potser seguiré perdut.
Desert sense sorpreses,
cor maltractat,
destí plè de pena,
el meu esperit esborrat.
Canvis.
Necessito canvis.
I no tinc d'on treu-re'ls.
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
514015 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA