Mancança d'il·lusio

Un relat de: faldudeta_8
Estic perduda, perduda dins d’un món que sí, continuo sense entendre.
Un món maleït que, si tens la mala sort de no entendre’l, estàs condemnat a no entendre’l de per vida.

Pel meu camí m’he trobat amb una gran ajuda, una gran persona que ha estat al meu costat quan les injustícies d’aquest maleït món m’atacaven i,jo, no n’he sabut defensar-me.
Però com he dit al comentament, hi ha dies rosa i dies negres… i quan els dies són negres, molt negres, segueixes veien-te sola envers aquest maleït món.

Jo no sé com actuar davant diverses situacions i acusacions de les quals no me’n veig la culpable, però per lo vist, t’has d’enfrontar a aquestes, tot i no voler.

Però… què fer quan t’afrontes, dones tot de tu, i rebs més cops ? ja contesto jo ja… tenir una mancança d’il•lusió incapaç de superar un ésser sol, i, per supost, enviar-ho tot a pastar fang.

Comentaris

  • S'ha de passar...[Ofensiu]
    AVERROIS | 07-06-2011

    ...el rasser i has de saber realment qui diu el que. Si és una persona important per a tu, cal mirar en que t'has equivocat o que pots fer per amorossir aquest enfrontament, però si la persona no val la pena, millor guardar el desconsol en un lloc ben tancat i deixar que desapareixi per si sol.
    La vida ,com ben bé dius, dona cops a banda i banda i a vegades et toca rebre com qualsevol fill de bona mare. Però hi ha una frase que ho explica tot i que ens pot ajudar..."El millor de la nostra vida no està en no haver caigut mai, sinó en aixecar-nos cada vegada que caiem i continuar"
    Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de faldudeta_8

faldudeta_8

33 Relats

54 Comentaris

40602 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc una noia de 20 anys, la qual va començar a entrar pel món de relatsencatala.com quan en tenia 16.
Vaig començar estudiant enginyeria telemàtica i he acabat estudiant filosofia, un món apasionant.
Sóc una persona què sol pensar bastant en les coses de la vida, les quals aniré compartint per aquí..amb vosaltres.