Mami...

Un relat de: tramuntana

Mami...

Espero el teu somriure,
des d'una porta tancada,
et recordo,
mentres se'm cauen les llàgrimes.

De vegades el destí és molt cruel,
aquell dia vaig perdre tota esperança,
ens tornarem a trobar, mare?
em tornaràs a besar les galtes?

Somio en el moment en el que et pugui veure,
arribarà, oi?
perquè tu! perquè tu...!
Desde la terra t'estimo.

Mami, em cuides desde allà dalt?
mami, sóc bona noia,
tinc bons amics,
trec bones notes.

De vegades em sento sola,
mai deixaré d'estimar-te,
com tampoc d'anyorar-te,
mami...fins un altre!

Comentaris

  • La més jove dels relataires ?[Ofensiu]
    mitral | 06-01-2005 | Valoració: 10

    Si amb 13 anys escrius així, què faràs quan tinguis els meus. Avui t'he descobert i he llegit uns quants poemes teus. Et comento aquest perquè m'ha arribat al cor. A qui va dirigit ben segur que està contenta i des de allà dalt ( jo també hi crec en el cel) cada nit et besa i té cura de tu, per això ets bona noia, tens molts amics i treus bones notes.
    Laura a reveure et continuaré llegint!!!

  • Laureta...[Ofensiu]
    brideshead | 04-01-2005 | Valoració: 10

    M'has fet vessar les primeres llàgrimes del noy any! Jo no volia, no volia, però no ho he pogut evitar. Estic segura que la teva mami t'ha llegit, i t'ha enviat un somriure per agrair-te tota la teva estimació, i perquè sap que sempre l'estimaràs i que mai no l'oblidaràs. I tingues la certesa que ella et cuida, et protegeix en tot moment i que et guia perquè sempre siguis tan bona persona.
    Un petonet, tramuntana.
    Felicitats per aquest poema tant trist com bonic. La teva mare estarà molt orgullosa de tu, estigues segura.

  • quanta tendresa ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 04-01-2005 | Valoració: 10

    Nineta no sé que dir-te però el teu poema és d'una tendresa que m'ha corprés ...

    una besada i continua escrivint ....

    Conxa

  • VENT DE TRAMUNTANA[Ofensiu]
    Capdelin | 04-01-2005 | Valoració: 10

    se t´endurà aquest dolor, aquesta melangia i aquestes llàgrimes que ploren la teva ànima...
    i et quedarà, al fons d´aquest cor tan gran i tan jovencell -alhora- que tens... un dolç record de la teva mare... no ho dubtis: no hi ha cels ni inferns... només hi ha racons en el record, en el cor, en l´ànima... i allí estarà... romandrà eternament... VIVA... la teva mare... i t´ajudarà a créixer, a madurar i a equilibrar aquest cos adolescent que en tu desperta...
    un poema emocionant, tendra... però molt ben dissenyat i escrit... de gran no podràs ser escriptora... JA ho ets ARA, vent viu de TRAMUNTANA!!!!
    un ptoooooooÓ i una abraçada ben forta...
    des d´ara sóc fan teu i un admirador més de la teva naixença poètica i literària. muaaaaaaà, wuapiiiiiiíssima!!!

  • m'ha arribat al cor... [Ofensiu]
    ROSASP | 03-01-2005 | Valoració: 9

    És tan franc, tan dolç i tendre, tan ple de vida dins de la pròpia mort, és realment preciós.
    M'encanta com escrius, hi fiques tot el cor.
    Espero de debó que algún dia siguis escriptora, jo mentrestant aniré llegint els teus relats.

    Una abraçada molt forta i un bon any nou, que t'ompli la vida d'il·lusions i somnis!

Valoració mitja: 9.83

l´Autor

Foto de perfil de tramuntana

tramuntana

423 Relats

658 Comentaris

439354 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
Em dic laura, tinc 15 anys, ( 24 de maig del 1991).

" ...yesterday, love was such an easy game to play, now I need a place to hide away"

...Els teus ulls dibuixen paraules que ni tant sols he sentit mai...

...porqué no hay nadie que te quiera igual que yo.


...yǿu шāy sāy I'ш ā dяέāшя



- laurasainzr@hotmail.com