Mama, no vull néixer.

Un relat de: pellpintada

La nit de la revetlla de Sant Joan de l'any 2004, la Mireia i la Judit, les dues de vint anys, amigues i veïnes, van quedar al bar de sempre vora la mitjanit. Al bar van beure uns cubates, uns nois les van convidar a uns xupitos i, abans de marxar cap a la discoteca, van prendre una pastilla. Anant al gra, a la discoteca la Mireia va conèixer a un atractiu home d'uns quaranta anys, cabell canós, elegant, i amb una xerrameca capaç d'entabanar al més desconfiat. No era el cas de la Mireia, pura ingenuïtat, la qual va quedar encisada amb l'encanteri físic i verborreic del madur "que està més bo que un tren".

És verídic que aquella nit el camelador va aconseguir que la Mireia participés en una orgia. L'orgia era una de les seves fantasies i aquella nit tenia l'oportunitat de viure-la. La participació de la Mireia a la bacanal tumultuosa va ser tan exitosa -bonica i jove com era-, que un bon grapat d'homes van ejacular dins seu.

L'endemà, quan la Mireia explicava l'orgia a la Judit, va prendre consciència que havia comès una imprudència imperdonable, de la qual se'n penedia. No havia pres precaucions.

De la immensa quantitat de semen que havia xuclat l'esponja de la Mireia, un vigorós espermatozou, i només un, la va deixar immediatament prenyada. Quan la prova va confirmar l'embaràs, per raons que ara no venen al cas, la Mireia va decidir tenir la criatura. NIngú la va convèncer del contrari.

Faltava poc pel part, el qual es preveia sense complicacions. Una nit, intentant la Mireia conciliar la son, va sentir una veueta que va dir: "Mama, no penso néixer si no sé qui és el meu pare".



La Mireia va pensar que era la veueta de la consciència, que li feia retrets. Es va angoixar perquè la veueta no callava, repetint la mateixa oració: "Mama, no penso néixer si no sé qui és el meu pare". Cansada de sentir el cony de veueta la desesperada Mireia va dir: "A callar i a dormir, que no són hores!"

Comentaris

  • Sí, divertit i que alhora fa pensar...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 29-09-2012

    Ai, aquestes deixades anar que les persones es permeten! (no poso 'permetem' perquè jo sóc una alienígena).
    D'un gaudi en ve una responsabilitat.
    Volguda,en aquest cas.

    Llàstima de criatura preguntaire. Bona cosa, però, el voler saber, Bon futur.

    Ben escrit, bon toc d'humor...endavant!

    Mena

  • Relat sorprenent...[Ofensiu]
    Romy Ros | 20-07-2010 | Valoració: 10

    per la temàtica, la fantasia i l'humor que has posat. T'has allunyat de fer-lo en to melodramàtic per tractar-lo amb humor: o al menys així ho veig i percebeixo jo. En fí, que fa pensar i això es molt bo. M'ha agradat molt. Ens seguim llegint!

  • fa pensar[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 19-07-2010

    fa pensar, i això és bo. I el relat també és bo.

    Et felicito.

    Ferran

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: