Mama, no vull néixer.

La nit de la revetlla de Sant Joan de l'any 2004, la Mireia i la Judit, les dues de vint anys, amigues i veïnes, van quedar al bar de sempre vora la mitjanit. Al bar van beure uns cubates, uns nois les van convidar a uns xupitos i, abans de marxar cap a la discoteca, van prendre una pastilla. Anant al gra, a la discoteca la Mireia va conèixer a un atractiu home d'uns quaranta anys, cabell canós, elegant, i amb una xerrameca capaç d'entabanar al més desconfiat. No era el cas de la Mireia, pura ingenuïtat, la qual va quedar encisada amb l'encanteri físic i verborreic del madur "que està més bo que un tren".

És verídic que aquella nit el camelador va aconseguir que la Mireia participés en una orgia. L'orgia era una de les seves fantasies i aquella nit tenia l'oportunitat de viure-la. La participació de la Mireia a la bacanal tumultuosa va ser tan exitosa -bonica i jove com era-, que un bon grapat d'homes van ejacular dins seu.

L'endemà, quan la Mireia explicava l'orgia a la Judit, va prendre consciència que havia comès una imprudència imperdonable, de la qual se'n penedia. No havia pres precaucions.

De la immensa quantitat de semen que havia xuclat l'esponja de la Mireia, un vigorós espermatozou, i només un, la va deixar immediatament prenyada. Quan la prova va confirmar l'embaràs, per raons que ara no venen al cas, la Mireia va decidir tenir la criatura. NIngú la va convèncer del contrari.

Faltava poc pel part, el qual es preveia sense complicacions. Una nit, intentant la Mireia conciliar la son, va sentir una veueta que va dir: "Mama, no penso néixer si no sé qui és el meu pare".



La Mireia va pensar que era la veueta de la consciència, que li feia retrets. Es va angoixar perquè la veueta no callava, repetint la mateixa oració: "Mama, no penso néixer si no sé qui és el meu pare". Cansada de sentir el cony de veueta la desesperada Mireia va dir: "A callar i a dormir, que no són hores!"