Mama meva!

Un relat de: llamp!

MAMA:

vull aprendre la teva cuina,
vull aprendre com rentes.

MAMA:

cuines molt bé,
rentes com ningú.

MAMA:

saps cuinar molts plats,
saps rentar tota classe de materials.

MAMA:

com cuines!
com rentes!

MAMA:

Has cuinat cada dia dels teus dies,
has rentat cada dia dels teus dies,
des que tinc consciència...
des que tinc consciència!

MAMA:

Cada dia, llevar-te d'hora,
cada dia rentant i cuinant.

MAMA:

Has après a cuinar bé,
has après a rentar bé.

MAMA:

Cuines com els àngels,
rentes com els àngels.

MAMA:

A vegades has cuinat amb desgana,
a vegades has rentat amb desgana.

MAMA:

Has cuinat inclús quan jo he rebutjat el plat,
has rentat inclús quan m'has demanat ajuda i jo t'he ignorat.

MAMA:

Has comprat sempre el menjar de més qualitat,
has comprat roba, electrodomèstics i accessoris de més necessitat.

MAMA:

No has dubtat a donar el millor de les teves energies per alimentar-nos bé,
no has dubtat a donar el millor de les teves energies per rentar i cuidar la casa bé.

MAMA:

Ets una gran cuinera!
Ets una gran persona, neta i polida!

MAMA:

Honraré sempre la teva il.lusió per cuinar,
honraré sempre la teva il.lusió per tenir la casa neta.

MAMA:

Tu ens has estimat fent-nos no passar mai gana,
Tu ens has estimat fent-nos la neteja a tots nosaltres.

MAMA:

T'has entregat a la causa de la família,
t'has donat a la vida familiar més que ningú.

MAMA:

T'has sacrificat per satisfer les nostres voluntats i també capricis que hem tingut,
t'has acostumat a ser voluble, però també, a fer-nos la vida més còmoda.

MAMA:

Qui sinó tu?
Qui sinó la mama faria tot això?

MAMA:

La única mama que tinc!
Tu, ella, la indiscutible mama!

MAMA:

Brindo per tu!
Alço la copa!

MAMA:

Campiona de les mestresses de casa!
Única de la teva categoria!

MAMA:

Invencible davant les adversitats!
Entronada en la teva casa-castell!

MAMA:

Senyora del feu!
Reina només avui!

MAMA:

Tenaç, lluitadora i constant.
Perspicaç, somiadora i rutilant.

MAMA:

Aprecio les teves qualitats,
no ets només una mestressa.

MAMA:

Ets persona, ets un món meu!
Ets senyora, ets una monada!

MAMA:

Aclaparadora realitat de moltes famílies,
afirmativa i consonant amb els temps.

MAMA:

Abstracta vicissitud dels nostres temps,
Constancia i perseveració institucionalitzada.

MAMA:

De mama només n'hi ha una.
Una ets tu, la mama, no en conec cap altra.

MAMA:

Mama de mames.

Mama dama.

Mama dona.

Mama senyora.

Mama senyoreta.

Mama de papes.

Mama d'avis.

Mama de besavis.

Mama de fills.

Mama de germans.

Mama d'amics.

Mama de tots.

Mama de molts.

Mama teva.

Mama seva.

Mama vostra.

Mama seva.

Mama nostra.

Mama meva!

_______________
el teu fillet

Comentaris

  • Per celebrar el meu relat núm. 350[Ofensiu]
    deòmises | 25-09-2008

    ARQUITECTURA VISUAL













    C
    E U
    R

    assenyalant l'inici de la balaustrada

    A


    (Descens per la mirada de l'ànima policromada






    N

    Edifici dels somnis


    La veu del temps ressona


    En l'Arc de Sant Martí


    De les seves parets

    Construeix els murs


    De la il·lusió


    Amb noves resquícies


    Plenes d'utopia

    T


    a la recerca dels ulls profètics del geni, els





    O

    N

    I

    G


    ulls que imaginen els somnis i els tornen reals





    A

    U

    D

    Í


    les utopies carregades de dificultat capten l'atenció








    La trencadissa


    Serveix per a la forma


    De les idees








    C
    A


    S
    A







    B
    A
    T



    L
    L
    Ó





    Neix en el vidre


    La inspiració lúcida


    Pedres del geni





    de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics





    Riu del silenci


    L'aigua profunda


    Esdevé pedra


    Torrent del geni

    Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,


    Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.


    Potser regeix la vida amb dolor i sofriment


    -El turment necessari per a que sigui bella- ?

    Dóna'm els mots


    Buits del silenci


    Seran els murs


    De la celístia


    de la febril creació refusant tots els límits)


    43















    O


    N

    Engendra la llum


    En les teves mans


    Després de la mort,


    La glòria segueix

    C


    O

    M

    E

    N

    Ç

    A

    La gota


    De la rosada


    En clara


    Harmonia

    E

    L

    mot


    llum


    cos


    veu

    S

    O

    M

    N

    I

    La bellesa


    És teva:


    Parets


    D'ombra clara

    D

    E

    La vida de fum


    En el descans


    Del teu record


    El geni pateix

    L

    '

    H

    O

    M

    E

    ?


    Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix


    d.

  • per a risto2[Ofensiu]
    deskontrolit | 08-08-2008 | Valoració: 10

    NENA.. OSTI.. CLAR QUE NO .. NO PARLA DE TU. .PARLA DE SA MAREEEEEEEEEEE..

  • És una preciositat de poema[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 31-07-2008 | Valoració: 10

    M'ha conmogut com a mare aquest poema. Tan real, tan naïf, tan agraït. Gràcies en nom de totes les que no som la teva mama.

  • un homenatge sentit[Ofensiu]
    besllum | 02-07-2008

    a la teva mare. Sovint les mares són menystingudes pels fills. I gairebé mai no reben regals en forma de petons ni de poemes. No és el teu cas.

    Gràcies pel comentari i per l'encoratjament.

  • No paren![Ofensiu]
    Bonhomia | 29-06-2008 | Valoració: 10

    Està clar que amb tantes mames al món encara no n'hi ha prou! Potser n'hauriem de tenir tres cadascú...
    Bé, és una poesia senzilla però amb ganes! El que no tinc tan clar és si totes les mames estan contentes de ser-ho! Quina feinada! Encara que moltes segur que si.

  • Si que t'estimes......[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 25-06-2008 | Valoració: 10


    a la teva mare, ho has demostrat al teu relat.
    M'ha agradat molt. Com ho has fet les lletres de colors? Et seguiré llegint. Gràcies.

    Un salut d'ullsblaus1

Valoració mitja: 10