Malson de poeta

Un relat de: bloodymaruja
M’embolcallo amb poemes cada nit
per atipar els monstres que tinc sota el llit
Arraulits esperen el moment propici
I s’ enfilen a la vànova per pujar ;
A un de cap de bola que escalava
li vaig tirar un sonet i l’entomava
I ben murri, com si fes un sacrifici,
un vers i mitja estrofa es va menjar.
I quina fila que feia el malparit
assenyalant les restes amb el dit!
Volia el segon plat, una quarteta
que jo encara m’havia de rumiar;
Ja no em quedava rima a la nevera
I mil mots dificultosos vaig emprar;
Anàfores,hipèrboles, epítets,
de figures retòriques un munt
i la bèstia, per semblar erudita,
assentia amb la bola avall i amunt
i rotava de gust , el ventre tip
de frases buides sense cap sentit.
Satisfet el monstre adormit quedava
en fetal postura s’havia arraulit
i, lliures els versos ,corrien per casa
i feien rotllanes tot cantant a crits.
Les tenebres queden ben arraconades
però en vindran més la propera nit .

Comentaris

  • betixeli | 04-03-2014

    Si aquests monstres s'atipen de poemes, no poden ser menys que entranyables...serà questió de seguir inventant per tal de mantenir-los a ratlla!

  • A cop de versos[Ofensiu]
    rautortor | 26-09-2013


    Els fantasmes tenen múltiples facetes. El més preocupant de la seva manera de ser és que solen ser recurrents i duren tota la vida. Amb el temps es van vestint de noves experiències però un els coneix i els identifica en tots els somnis. Però tu, Bloody, has sabut trobar l’antídot. I no podia ser una medicina millor per a la ment i per a l’ànima –els qui hi creuen–, els versos.
    Efectivament, com tu dius, els monstres personals solen viure a sota el llit de cadascú, sempre a l’aguait com els llops. I ens coneixen millor que ningú altre. Saben què i quan pensem, i el que ens agrada d’escriure i de dir, però nosaltres, que també els coneixem, hem après a posar-los en evidència i a fer-los fora del nostre entorn més íntim, i els vencem deixant-los enfonsats en el més absurd dels ridículs, ben tips de paraules sense solta ni volta, com estúpids que es creuen saberuts. Els versos sempre venceran, no hi ha cap mena de dubte. I acabaran ballant en rotllana, feliços i alliberats, fins la propera nit o quan sigui, que caldrà tornar a la lluita.

    Un poema divertit i ple de sentit per qui li vol trobar.

    Ja saps que em sento molt a gust amb els teus escrits i m’admira la facilitat que tens a l’hora d’inventar situacions.

    I, a propòsit de l’anterior comentari referit al ball de la Trudi, vaig interpretar el poema deslligat del tot que, oportunament, ens vas aclarir. De totes maneres, el que allí comento forma part de les nostres experiències de joves festejadors. I, si desvinculem la història del conjunt, ens serveix perfectament per evocar-les.

    Ens anem llegint, que és el que ens manté sempre amatents i vius a ple rendiment.

    Raül

  • Passa monstre, passa![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-09-2013 | Valoració: 10

    aquesta és la teva casa noi. Puja al llit, baixa-hi, amaga't sota el coixí, dins la roba, al meu cap o als meus peus. fes-me pessigolles i desvetlla'm. Fes que m'aixequi i corri per escriure aquesta paraula que em volta pel cap. Ara l'he trobat, ara mateix l'haig d'escriure! Sort que has vingut! T'imagines que la perdo? Maribel, un gran poema per fer pensar i gaudir. Una abraçada.

    Aleix

  • Nits febrils...[Ofensiu]
    Ivan Bonache | 19-09-2013

    d'esgotadora genialitat. Tot sovint, a l'obscuritat, ens venen a la ment milers de pensaments que ni tan sols som capaços de capturar i transformar en quelcom tangible i , en despertar, ens queda aquell regust agredolç d'haver somniat alguna cosa meravellosa que no podem recordar.

    Salut i inspiració!

    Ivan

  • El somni de la raó?[Ofensiu]
    franz appa | 18-09-2013

    Esplèndid poema. esplèndida escena, dels versos aturant els monstres nocturns, que no vencent-los, nome´s conquerint una treva.
    Si el somni de la raó produeix mosntres, la poesia pot produir una barrera, un antídot, ni que sigui provisional.
    O potser arribarà el dia que els poemes derrotaran definitivament els monstres. I potser deixaran de tenir sentit ells mateixos.

  • Es el teu secret?[Ofensiu]
    Annalls | 17-09-2013 | Valoració: 10

    Per fer tants i bons poemes i escrits? Si no els monstres potser se't menjarien a tu!
    Son la teva arma defensiva, ai m'eeencanta!!!
    Anna

  • Un poema ben divertit.[Ofensiu]
    Naiade | 17-09-2013

    Jo també amb freqüència, acostumo a cercar la son tot pensant poemes i proses, fins hi tot m’he llevat a escriure, no fora cas que l’endemà no ho recordes. Mai havia pensat en els monstres de sota el llit. Bona manera, atipar-los fins a rebentar i deixar que per la casa circulin lliures els teus poemes, així potser no se t’oblidaran. L’he trobat molt ocurrent.
    Una força abraçada

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bloodymaruja

bloodymaruja

54 Relats

346 Comentaris

37154 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
En aquesta instantània, la laboriosa Bloodymaruja rep una meravellosa colecció d'estris per fer conserva. Regal que apreciarà tota la família i que li permetrà nodrir com es mereix l'embadalit marit.
Si em voleu preguntar les receptes per preparar conserves a nivell semi-industrial o alguna altra cosa em podeu escriure a:
bloodymaruja@gmail.com