Mals pensaments

-Què?..., piquen?
-...
-Bon dia!... Piquen?
-...
-Que no em sent?... Dic, que bon dia!
-...
-Què està sorda?... Què estrany... Una dona pescant.
-...
-Escolti! Escolti! Bon dia!... Hòstia! No es mou... Escolti? Què em sent?
-...
-Què li passa res? Es troba bé?... No contesta. A aquesta dona li passa alguna cossa. Potser estigui dormida... La bellugaré una mica. Escolti? Perdoni? Escolti?... Hòstia! Em sembla que està tesa. S'ha quedat difunta pescant. Què faig ara?... On demano auxili?... No duc el mòbil al damunt. Miraré la seva documentació; Aurora Marco..., domicili... Cony! Quanta pasta que duu a sobre!... Mil, dues mil, cinc-cents, cinquanta-cinc... Dos mil cinc-cents cinquanta-cinc euros! Què faig?... No hi ha ningú... Ningú m'ha vist. Els agafo?... I si m'està observant el seu marit?... Piquen! L'estan picant!... Li agafaré la canya i li trauré el peix.
-Què carai està vostè fent?
-Cony! Pensava que estava morta. Disculpi, però li he preguntat repetides vegades que si li passava res i no em contestava. Em tenia amoïnat de debò.
-Què fa amb el meu moneder a la mà?
-El moneder?... Ah! Sí... L'he agafat per a saber qui era vostè. Tingui.
-I la canya? Què fa amb la canya a l'altra mà?
-La canya?... Tingui la canya. He pensat que li havia donat un atac o alguna cosa semblant, com que no em contestava...
-Estava pensant. Vostè no pensa mai?
-Jo?... Es clar que penso, però no em quedo extasiat. I ara! M'ha fumut un esglai de mort.
-Què és el que vol?
-No res. Jo solament passava per aquí...
-Doncs faci vostè el favor de deixar-me tranquil·la, no veu que estic pescant?
-Ho sento. Perdoni. Ja me'n vaig...
-Eh! Un moment!... Doni'm els diners.
-Quins diners?
-El que m'ha fotut del moneder.
-Disculpi, però no li he agafat cap diners.
-Com que no? Aquí falten cinquanta euros...
-Cinquanta euros?...Jo no li robat ni un cèntim. Només li obert la cartera per a saber qui era vostè. No més faltaria!
-I els cinquanta euros que falten, s'han anat sols, oi?
-Què està vostè insinuant?
-Jo no insinuo res, només li dic que aquí falten cinquanta euros.
-Vostè tenia dos mil cinc-cents cinquanta-cinc euros. Conti'ls!
-Com sap que tenia aquesta quantitat? He? Com ho sap?
-Hòstia! Perquè ho he contat. Que vol que li digui, però ho he fet sense voler...
-Ho ha contat? Ara veurà... Socors! Socors! M'estan robant! Auxili!
-S'ha tornat boja? No veu que la poden sentir?
-D'això es tracta. Que m'escolti tothom i vingui en la meva ajuda.
-Però si sóc innocent.
-Vostè és tan innocent que jo. Fixis! Auxili! Auxili!
-Vol callar d'una punyetera vegada? M'està foten en un compromís... Què vol que faci?
-Doni'm cinquanta euros.
-Una merda!
-Socors! Socors! M'estan robant!
-La mare que la va parir! Tingui, tingui i tanqui la boca.
-Gràcies i adéu.
-Quin morro que té! Quina falta de consideració!
-Vol treure vostè mateix el peix?... L'hi regalo.
-Fotis el peix per on li càpiga! Ara mateix vaig a la policia... Pocavergonya!
-...
-Em sent?... Desvergonyida!
-...
-M'està escoltant?
-...
-Escolti? ... Ja torna a pensar. Quin perill!