M'alimentava dels colors

oh, m'agrada!!
i visitant el teu blog he vist que menciones la russian red
i m'encanta ^^
un petó.

COM DEIA UN BON ENTÈS "NADA ES VERDAD NI ES MENTIRA, TODO ES DEL COLOR DEL CRISTAL CON QUE SE MIRA" OI?

Dius tan em tan poques paraules
Trobo que l'estat anímic té molt a veure amb la percepció dels colors. M'ha agradat.

Salutacions de Naiade

I emocionant!. Un tren en blanc i negre, buff... una imatge poètica que ho resumeix tot.
L'estat d'ànim l'associem als colors i la gent que ens envolta ens nodreix d'ells (el títol, molt bo!). El blanc i el negre, són totalment contradictoris, doncs un és la suma de tots els colors i l'altre l'absència de tots ells...

M'estic enganxant als teus poemes i no sé trobar-ne pegues...

angie

M'agrada molt aquest ús dels colors per descriure el sentiment de pèrdua. Hi ha implícit el pas de la llum a la foscor, de la plenitud a la buidor.

Jo també me'l emporto a preferits, me'l deixaré a prop, on deixes les coses que t'agrada tenir a ma, les coses que sents properes.
Gràcies, Sergi.

però m'ha agradat.
em kedo amb el tros d'"espero en blanc i negre". ;)
et cntinuaré llegint.

sort

Quin joc de paraules i de colors més intens. Dóna la sensació d'esvair-se tot lentament, xuclat per mans buides i ombres tenebroses.
La imatge del tren és colpidora, quan passa freda i ennegrida un lleu traç gairebé invisible es dibuixa a la mirada.
Trist, tendre i nostàlgic...

M'ha fet esborronar, me'l enduc a preferits!

Una abraçada!

Pèrdua
Buit
Esperar en blanc i negre

M'agraden els poemes breus, com aquesta anyorança a uns colors que ja no hi són

... aquesta poesia. No se. És molt breu i intensa.
Deixa un regust de vida i amor.

Equinozio