Cercador
Malgrat tot, l'alegria
Un relat de: Jordi Montañez- Compartir:
Malgrat tot, encara conservem l'alegria.
No serà gaire cosa, però serà suficient.
Preservem petites dosis a granel,
i les repartim, les sembrem amb les mans.
Encara tenim aquesta alegra alegria.
Qui sap si no és res, però és suficient.
L'abastem amb paraules, i cantem, riem, ballem,
fem l'amor sota la llum de la lluna.
Malgrat tot, preservem aquesta dolça alegria.
Els nostres botxins ens odien per això.
Ells tenen la ràbia, l'odi.
Tenen l'amargura de tants anys.
I davant d'això, encara conservem l'alegria,
i els riures i la rauxa
i una gatzara eixordadora.
I això els corca més la mala sang.
No perdem mai aquesta sana alegria,
i ho tindrem tot, no obstant.
Un poble que no riu i no canta,
és un poble mort.
com tots els imperis desfermats de ressintement.
Alegrement escric aquestes paraules,
perquè la vida és un tresor,
com les mans, ulls i boques d'aquest poble.
Costa deslliurar-se d'aquest virus de ràbia
que ens recorre i ens rossega.
Tanmateix, perdurem per l'alegria,
que no és gaire cosa, però ho és tot.
