Malenconia

Fa uns dies que tinc la malenconia adherida a les parets del meu cervell, pulmons, ronyons, pancrees i fetge. Els meus membres es mouen lentament a causa de la tristor indiscutible que desprenen els meus organs vitals. Pero, el meu cor fa espurnes i l'estomac esta contret per la il.lusio. Els meus ulls son un mar caotic, els meus llavis un gest inconstant (amunt i avall, amunt i avall) i la meva essencia esta en conflicte, deu ser que esta encara en equinocci de tardor i solstici de 21.

Es curios com allo que sempre havia desitjat ara em fa dubtar. Fins i tot allo de que dubtava em sembla mes clar que mai.



Si, ja ho se. Qui m'entengui que em compri.