MALENCONIA

Un relat de: brins
L’havia ajudat a encetar primaveres i a despertar somnis, quan s'havia trobat submergida dins del neguit, sempre havia lluitat per fer-la emergir i si una arquitectura de núvols li enfosquia la tarda, havia sabut trobar-li senders amb llum. Mai no hauria pogut pensar que algun dia pogués abandonar-la, i si per atzar ho pensava, ho trobava inconcebible perquè sabia que els geranis del seu balcó esdevindrien plor; ella era la cúpula de ferro que aixoplugava el seu crit i no la podia perdre. Malgrat el seu desig, però, en aquest moment l’ha abandonat, s’ha allunyat d’ella perquè el seu afany de viure s’enfonsa en un món de silenci sense claror de lluna, l’ànim se li fon entre replecs de dolor perquè enyora el seu estimat i sense ella, sense la il·lusió, no pot cremar basardes ni encendre estrelles, una maregassa de tristesa li ofega l’esperit.

En sentir-se tan fràgil, però, avui s'ha fet un propòsit, farà el cor fort per poder recuperar retalls de la il:lusió perduda, intentarà que la vida torni a pintar-li peixos de colors a la mirada....

Comentaris

  • T'estimo![Ofensiu]

    He respost al teu comentari en l'espai del meu poema...Tal volta m'he he excedit, però així m'ha sortit. És cert que ni els petons, ni les abraçades és la única manera de expressar estimació. Un bon menjar com feia mare o Un cabàs ple de verdures com les que portava a casa, acabades de collir, el meu pare...Era la manera encoberta de dir: t'estimo!

  • Afrontar la vida...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 23-04-2020 | Valoració: 10

    La melancolia o melangia també té la seva vessant romàntica i joiosa. perquè tota pèrdua comporta un guany substancial en alguna cosa o altra. les millor peces literàries s'han escrit en aquest estat d'ànim. El teu relat m'ha fet posar-me en la pell del personatge abandonat, personat-te que cal admirar per com decideix afrontar la vida. Salut, Nil.

  • Enyorança [Ofensiu]
    Naiade | 16-04-2020 | Valoració: 10

    El teu relat traspua tristor, pèrdua...descriu amb mestria un estat d'ànim, un sentiment que el lector pot quasi tastar. M'agrada el final, sempre endavant, cercant l'energia per trobar els peixos de colors que et faran vibrar de nou. Exquisit.

  • Il·lusió[Ofensiu]
    Montseblanc | 16-04-2020

    És inevitable que amb el pas del temps la il•lusió se’ns vagi erosionant. És com una pedreta que baixa pel riu, arrossegada a vegades per aiguats, colpejada, de vegades al sol roent de l’estiu, de vegades rebent les glaçades de l’hivern. I es va fent rodoneta, més petita... Però mai, mai, desapareix, per forts que siguin els cops. Encara que només sigui per veure sortir el sol un cop més es mantindrà a la corrent. I pensa que la pedreta està al costat de moltes altres pedretes, potser de gent que ja ha marxat, però estan juntes al mateix riu, “cremant basardes i encenent estrelles” (genial!).

  • Melancolía[Ofensiu]
    Josep Ventura | 15-04-2020 | Valoració: 10

    Un relat curt i ple de la teva poesia, cremar basardes i encendre estrelles, meravellós.

  • Il.lusió perduda.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-04-2020 | Valoració: 10

    Hi ha malenconia en les teues paraules. A ella li vessa una gran maregassa de tristesa. Un relat molt profund i molt trist, on la vida li tornarà a fer millor les circumstàncies. M'ha agradat molt com ho expresses amb una prosa poètica molt bonica i molt original.
    Saluts
    Perla de vellut

  • Preciós[Ofensiu]
    rober | 11-04-2020 | Valoració: 10

    Una descripció que flueix per si sola, amb naturalitat i senzillessa però no absenta d'una riquesa brillant de vocabulari, felicitats i gràcies.

  • Metàfores d'un abandonament...[Ofensiu]
    Romy Ros | 11-04-2020 | Valoració: 10

    Hola Pilar,
    Un començament genial amb aquesta frase tan expressiva:" L'havia ajudat a encetar primaveres i a despertar somnis..." símbol d'un suport incondicional i de la generositat.
    Et felicito per la descripció pictòrica del munt de sentiments on fins i tot els geranis ploren! Poetesa!
    "una maregassa de tristesa li ofega l’esperit." però deixes al final la porta oberta a l'esperança qual ave Fènix! Les persones lluitadores sempre ens refem!
    Gràcies pel teu comentari al meu relat... els teus són molt preuats per mi.
    T'envio una abraçada forta i gens melancòlica!
    Romy Ros ;)

  • En aquesta ocasió...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 11-04-2020 | Valoració: 10

    En aquesta ocasió m’has donat més feina del compte però ha valgut la pena. Ja saps el que penso, quasi sempre, dels teus escrits… retalls de vida!
    Sé que el comentari anterior [d'un tal subeu]no et farà defallir encara que sigui molest. Endavant, Pilar, sempre endavant!
    —Joan—

Valoració mitja: 10