maleïts somnis...

Avui he tornat a somiar amb ell , estic farta de fer-ho , estic farta que mentre estic dormint somio que tornem a estar junts , sense recriminacions , sense res dolent i quan m'aixeco torno a ser la mateixa i amb la sensació de solitud més arrelada a mi.
Em trobo sola i no només perquè no estic amb ell sinó perquè no tinc a ningú.
I no tinc a ningú perquè no tinc prou confiança amb altre gent , com els amics.Ell estava incondicionalment sempre al meu costat i ja no tinc a ningú per explicar-li tot això i no puc recòrrer a ell perquè ja no és el meu confident , sinó que ara només sóc una amiga i punt.Em mira i només veu a una amiga i em fa mal pensar-ho , que mentre jo segueixo enamorada la seva mirada ha canviat...i sóc com qualsevol altra.
I no entenc com una pesona es pot desenamorar tan ràpid , si en teoria hi havia tan amor i tantes promeses...que de sobte només sorgeixen als meus somnis.
És tan surrealista tot plegat...
Cada minut tinc ganes de trucar-li i tinc que controlar-me, i simplement per respecte , un respecte que mai ningú m'ha donat.
I semblo jo la boja i la que ho passaré molt malament perquè estic sola i no tinc a ningú per sortir i divertir-me , en canvi ell, té molts amics i d´aquells bons...ell ha guanyat moltes coses en aquest temps , i jo d'amics no gaires la veritat...
Espero que aquesta nit no somiï amb ell , ho desitjo , prefereixo somiar que el Barça guanya la LLiga.