Maleït vent

Un relat de: Joan Sanz Bartra

Un dia de vent,
el cel llampant,
ella al carrer,
jugant tota sola,
la mare a casa,
a pocs metres,
la vigila de prop,
només té 6 anys,
un home surt,
te molta pressa,
el vent bufa,
un cartró rodola,
la nena s´hi amaga,
el cotxe arrenca,
envesteix la caixa,
ella és a dins,
sang enmig del carrer,
crits, què ha passat?
la nena és morta!
maleït vent…
maleïdes presses…

Comentaris

  • Maleït vent[Ofensiu]
    Cursiva | 15-10-2005 | Valoració: 10

    Un nen no veu els perills, Les mares som com les gallines quan passejan amb els pollets, sempre mirant enrera, petint, pendents. I una vegada que bades i en un segón el perds.
    Molt maco.

  • El vent en les paraules[Ofensiu]
    Gica Casamare | 21-07-2005

    Em vas escriure que no hi entens en poesia, jo no en sé llegir, com ja he dit altres cops, per a mi, la poesia és masturbació literària, apte pel gaudi propi o per a voyeaurs (doncs en sóc un!), però veig que la teva afirmació era falsa modèstia. Quin ritme tant ventós!!!
    El ritme dels relats em facina i quan he llegit aquest he quedat asturat davant aquest vent en les paraules, el vent que desencadena una desgràcia accidental.

  • Un Olesà!![Ofensiu]
    Gemma34 | 15-07-2005

    Hola. Aquest relat l'havia sentit fa molts anys. Va passar realment. El meu pare m'ho explicava molt seriós quan els meus germans i jo jugàvem amb les caixes de cartró.
    Fèiem veure que eren cases en miniatura, o de vegades era un fabulós cotxe. Acostumàvem aprofitar les caixes de cartó. Amb unes tisores foradàvem l'espai per on hi construíem una finestra i un altre forat per a la porta.
    Això que expliques és real. I va passar realment al Poble d'Olesa. El meu pare m'ho havia dit ara fa molts anys.

    ... m'ha agradat que l'hagis transformat en poesia...

    Un petó.

  • poques paraules ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 13-07-2005

    però colpidores, com diu Maragda, un fet que se pot esdevir en qualsevol moment i a qualsevol lloc, no t'havia comentat res fins ara però t'estic llegint i et trob prou interessant per continuar ...


    Conxa

  • Colpidor.[Ofensiu]
    Maragda | 13-07-2005 | Valoració: 10

    M'has colpit amb aquest brevíssim poema! Fent servir ben poques paraules crees una escena que es visualitza amb esgarrifances... Fa feredat pensar en una situació semblant, en què un factor aliè com és el vent i la poca atenció a què obliga la vida d'avui,-tothom va accelerat com si se'ls escapés-, puguin provocar una tragèdia semblant.
    I sense tenir-hi res a veure, m'ha evocat aquella escena dels Intocables d'Elliot Ness, presa alhora d'un film rus, en què veus a càmera lenta un cotxet de criatura baixant per unes escales enmig d'un tiroteig.
    Enhorabona!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joan  Sanz Bartra

Joan Sanz Bartra

11 Relats

40 Comentaris

18713 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Joan Sanz i Bartra. Nascut a Olesa de Montserrat el 26 de juliol de 1959. Després d´estudiar batxillerat i dibuix tècnic, va treballar en aquest ofici fins als trenta anys. Amb posterioritat i fins al dia d´avui, s´ha anat guanyant la vida en el món de la faràndula, preferentment en el sector del doblatge i ocasionalment a la televisió, el cinema i la publicitat. Des del 1997 escriu guions amb certa regularitat. Televisió de Catalunya ha produït tres de les seves històries: Cafè&Clixé, Temps afegit i Orígens, obra guardonada amb el Silver Screen Award al Festival de Cinema i Televisió de Chicago-2000, als EEUU. Ha publicat la novel.la Manguta i de tant en tant escriu contes i relats. Des del 2004 té una petita empresa productora: Bonavista Films, a través de la qual ha produït el seu primer llargmetratge: Parla´m d´en Paco, del qual també ha estat guionista, director i coprotagonista.