Cercador
Maleït "amic" del Facebook!
Un relat de: Núria Niubó Remoguda per dins, la Raquel buscava un lloc on amagar-se i vomitar, aquella caleta envoltada de roques era un laberint de coves. L'espetec de l'aigua contra les roques ensordí els sorolls esquerdats de la seva gola i l'escuma del mar s'endugué les restes d'aquell esplèndid sopar.
En veure al Roger se'n quedà prendada, la foto del facebook no li feia justícia, a més, era simpàtic i divertit, tal com es mostrava quan xatejaven.
Havien quedat a la terrassa d'un bar, prop de la platja, tots dos portarien una carpeta vermella.
Va ser fàcil, de seguida és van reconèixer.
Decidiren anar a passejar vora el mar.
El plor d'una criatura provocà una sorollosa rialla al Roger, la Raquel, se'l mirà estranyada, el plor anava en escreix i el Roger arribà al llindar d'un atac de cor de tan riure escandalosament. L'anècdota acaba en sec. Així que el nen deixà de plorar, el Roger parar de riure, i continuà caminant com si res hagués passat.
-Sí pogués me'l menjaria! -digué el Roger.
La Raquel no podia entendre aquell sarcàstic sentit de l'humor.
Intentant canviar de tema, li proposà anar a sopar.
-Invito jo, -digué el Roger-. Anem a Ca la Marina, fan unes mariscades boníssimes.
En acabar el sopar, -la cambrera digué:
-Li porto la copa de sempre, senyor?
Li serviren una copa amb un líquid vermell , espès i calent
-Què és? Pregunta la Raquel.
-Sang! Sang calenta, de pollastre, és clar, ja que no puc veure'm la d'aquella criatura!
Aquella estúpida martingala per fer-se el divertit, li provocà a la Raquel un intens dolor d'estómac, com si li haguessin fet un tret, i amb una mà a la boca, sortí esperitada del restaurant, corrent sense esma, fins arribar a aquella cova, on després de vomitar-ho tot, començà a plorar i xisclar, fins caure esgotada damunt la sorra humida.
Un raig de sol la despertà.
Es despullà i nedà fins a sentir-se viva.
Comentaris
-
Recordo...[Ofensiu]nuriagau | 19-12-2010 | Valoració: 10
... que em vaig plantejar participar en aquest repte però... La proposta d'en Sangifetge em va semblar massa ckomplicada per a mi: "Vull una història ben fosca sota la llum de Sol d'Agost.". En canvi tu te n'has sabut sortir perfectament.
Ens has ofert una història inquietant per ella mateixa i per la utilització del recurs del in medias res.
Crec que has intentat crear un relat diferent als anteriors i m'has sorprès molt agradablement.
Ens seguirem llegint, Núria
Núria -
Núria, bonica[Ofensiu]aurora marco arbonés | 28-09-2010 | Valoració: 10
El dia que deixis de sorprendre'm, deixaràs de ser tu. Quan llegeixo un dels teus relats, no sé mai amb què em trobaré, no sé si quedaré bocabadada o esfereïda, com en aquest cas.
Visca la imaginació! -
les aparences enganyen...[Ofensiu]plàcidaploma | 19-09-2010
Que bo, Núria!! El teu relat ens confirma que les aparences enganyen... i que les primeres impressions respecte a una persona no sempren són certeres...
Tendim a idealitzar ... sobretot les persones que coneixem només virtualment... L'encís es pot trencar quan passen a ser relacions reals... Bé, suposo que no sempre ha de ser així... De vegades, les expectatives es superen amplamant...jajja... o, no???
Petonets,bonica...seguix així de creativa!!!
l´Autor
149 Relats
1116 Comentaris
201197 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93
Biografia:
Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.
Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.
Sí, amics,
sóc addicta.
A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.
A vosaltres.
ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS
58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC