Maleït alcohol

Decepció. Crec que va ser l'únic sentiment que vaig evocar cap a les persones que estaven amb mi ahir vespre. I tot per aferrar-me a una botella tota la nit, per recolzar-me en ella, per oblidar tots els problemes viscuts aquestes darreres setmanes. Possiblement no sigui el més correcte, però va ser l'única solució que vaig trobar, beure fins perdre la noció de tot. De les persones que estim, de qui m'ajuda, del temps, de la memòria, dels dies, de les baralles... Fins arribar a un estat de pau i tranquilitat màxima, on res m'importa, on podria dir que em convertesc en la persona més egoista d'aquest món. On m'oblid de tot per ser durant unes hores, un poquet més feliç, o més ben dit, ser una mica més inconscient dels problemes que m'enrevolten.
Podrieu dir que sóc covard, que no don la cara, que visc amb por, i m'amag enterrant les meves penes entre litres d'alcohol, podria ser cert, podrieu tenir tots raó, però seria perquè no esteis a la meva situació. I per molt que volgueu no us hi podrieu posar, perquè ningú coneix del tot la meva vida, ni sap totes les coses que em guard per mi. Tots els meus temors, les meves pors, el que em fa riure, el que em fa plorar, el que em fa vibrar d'emoció...
I si us he de ser sincera, no me'n arrepentesc, vaig tenir el que volia. Vaig arribar a ser la persona més egoista que he conegut, quan tot m'era igual, quan feia mal sense adonar-me'n de les consequències que apareixerien avui, entre la ressaca i les ganes de plorar. Però què voleu de mi? No sóc una persona decent, sóc un cul inquiet, sóc una irresponsable, actuo i després pens, però el que no hem podreu negar és que sóc l'única persona amb aquestes característiques. I si m'estimau, em sap greu però m'heu d'acceptar així com sóc, perquè no hi ha volta de fulla, sóc na Malen Company, i sóc així. Potser no us agradi, potser no m'agradi fins i tot a mi mateixa, però no puc canviar.
I em sent afortunada, perquè sé que tenc persones, que sempre seran al meu costat, passi el que passi. Un dia serà per tu, i un altre serà per mi. Persones que per molt que caiguis, per moltes vegades que la caguis, et donaran la mà i et diran "Venga, va, aixeca't". Això és el que em dona força, el saber que tenc persones així dins la meva vida, persones que no es poden definir amb un "ets única", o que no és suficient un t'estim barat.