Maleida !

Un relat de: joandemataro

I

Segueixo colpejant , - ai desesper !, portes de marbre
amb els ulls emboirats i els punys adolorits;
mentre l’ànima , en carn viva, se’m dessagna
i , en silenci, em tortura amb el dolor.
Maleida por ,
angoixa maleida,
maleida !

I la cova és un engany,
és un parany.

Enyoro tant el color de les flors
i aquella brisa suau, marinada, dels capvespres,
aquella que em feia estremir…
Enyoro tant l’emoció de la incertesa,
la il.lusió d’allò inesperat, tan esperat alhora.
Enyoro tant la descoberta de la mirada fonda,
del somriure regalat d’una cara sense nom.
Maleida indecisió,
covardia maleida,
maleida!

I miro al cel, es fa tard
i encara no sé si tinc forces per sortir.

Enyoro tant el risc de l’amor,
els banys compartits en aigües gelades,
els cims a tocar dels somnis…
Enyoro tant els llavis dolços,
les carícies amb dits tremolosos.
Maleida debilitat,
compassió maleida,
maleida!


II

Si ja no em queden llàgrimes,
no serà millor sortir?

Sí, sortiré. Despullat sortiré
i tornaré a passar fred.
Sí, m’arriscaré. A pèl m’arriscaré
i guanyaré de nou i dubtaré i perdré;
qui sap, potser fins i tot, tornaré a riure.


III

I el dia que deixi morir el meu cos
només demano que no em faci queixa el pensament.


“ La decepció no ha de néixer pas de l’errada,
sinó de la falta d’intenció” joandemataro


Comentaris

  • Uaaau...[Ofensiu]
    zoramar | 25-09-2012

    Molt bo realment, quina vergonya m'esta fent ara que veig el nivell de molts relataires... No passa res, jo endavant. Et felicito, crec que ets molt bo.

  • Mmmm....[Ofensiu]
    elenam | 23-08-2012 | Valoració: 10


    Que bé gaudir de nou dels teus poemes, poemes plens de força i d'energia, d'aquest amor que ve de dins i que brolla, de les paraules màgiques i exquisites....
    Enhorabona!!!
    abraçades

  • Com m'agrada el que escrius[Ofensiu]
    Fada del bosc | 21-08-2012 | Valoració: 10

    I com ho escrius, són poemes que desprenen força, paraules que et transporten a sentiments comuns
    i aquesta frase " La decepció no ha de néixer pas de l'errada, sinó de la falta d'intenció" molt bona
    la tindré en compta.

    Llàstima que des de fa forces mesos per un tema laboral no tinc temps de gaire res. Per això ara mateix tornar a llegir alguna cosa teva és fantàstic.

    La Fada

  • Força[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 24-07-2012 | Valoració: 10

    La força del teu Relat m'envolta. Suggereix realitats a l'abast. Molt maco.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2136 Comentaris

379922 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan