Maleïda sinalefa!

Un relat de: rautortor

La clausura era realment estricta, com mai no s’havia vist. El nou abat, un perfeccionista draconià, havia portat la norma a l’observança més rigorosa. A més a més dels vots monàstics usuals, els de pobresa, castedat i obediència, que tots acceptaven de bon grat, hi afegí el de silenci absolut durant totes les hores del dia i en qualsevol lloc del monestir. No cal dir que aquest fet canvià dràsticament el tarannà dels monjos quant al tracte mutu. Així, doncs, o es comunicaven per signes o ho feien per escrit o, sinó, a cau d’orella, el més discret i, d’alguna manera, el més lleu dels pecats.

Malgrat això, un bon dia, fra Marcel el bibliotecari, que tenia fama d’espieta i bocamoll, va deixar anar a l’orella de fra Bonifaci: L’abat té una amant! Aquest, que ho era tot menys amic de l’abat, no va trigar ni un segon en passar-ho a fra Daniel, i aquest a fra Agustí, i aquest a... La notícia es va estendre com una taca d’oli, i també les conjectures. Que si era una monja, que si una serventa, que si la senyora marquesa que el visitava cada setmana... De moment, la cosa no passà dels rictus de sorpresa, les inevitables mirades al cel i la preceptiva senyal de la creu.

Quan tot semblava dat i beneït i cada frare havia satisfet la seva dosi de comareig, a algú se li va ocórrer una nova interpretació, de manera que l’enraonia derivà cap al gènere masculí. Aleshores, començaren les mirades còmplices, les picades d’ullet, els cops de colze, tot dirigit vers el germà Hug, un jove boniquet de cara, novici de primer any. Aquest, coneixedor d’ambdues versions i fart ja de tanta befa, no va poder més i, a l’hora del sopar, va exclamar davant tota la comunitat: Que no, que no i que no, que no sóc l’amant de ningú! Maleïda sinalefa!, va afegir. Els companys se’l miraren amb gest conciliador, com demanant disculpes pel lapsus comès.

Mentrestant, al refectori s’havia fet un silenci sepulcral i tots els ulls fitaven inquisidors i expectants la cara de l’abat.

Comentaris

  • Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda

    Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
    ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
    i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
    on es faran públics els premis principals del concurs.

    Invitació

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Maleïda sinalefa, sí[Ofensiu]

    Tan maleïda és, que en un principi el text m'ha agafat desconcertat i m'ha costat trobar-la. Crec que és un text que guanyaria encara més llegit oralment, ja tinc ganes de sentir-lo (a veure si pot ser a la presentació de premis hehehe). Un text magníficament escrit amb unes metàfores i unes imatges eclesiàstiques que se m'han fet molt reals i clares. Ara el misteri és, qui és l'amant de l'abat? O potser no n'hi ha cap, ja se sap que el boca-orella és perillós... L'enhorabona per ser seleccionat! Ens anem llegint!
    Edgar

  • no sabia[Ofensiu]
    allan lee | 28-04-2016

    què és la sinalefa, però ho he buscat i he entés el relat. Tan ben escrit com d'habitud, en poques paraules dibuixes un món, li dónes vida en aquesta reclusió, arribes amb elegància al clímax i de rebot jo aprenc una cosa interessant. Més, no es pot pas demanar

    Una abraçada

    a

  • Si m'ho permets,[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 17-04-2016

    d'aquest relat en destacaria dues coses: recórrer a una sinalefa per a escriure un magnífic relat i la valentia del frare jovenet per a alçar la veu en un món de silenci.
    Una abraçada, Raúl.

  • La sinalefa dels trons![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 16-04-2016 | Valoració: 10

    He hagut de rellegir el relat buscant la maleïda sinalefa fins que, Oh, miracle! l'he trobada. I què ben posada al seu lloc! És el quid de la qüestió entre mascle i femella. Voilà l'intringulis!
    A banda de buscar la sinalefa, m'ha fet somriure el teu relat del monestir silenciós. L'he trobat genial i amb un punt d'ironia que és un dels ingredients que més m'agraden. L'enginy de l'humor és propi d'escriptors amb bon caràcter i bon tarannà. Felicitats pel relat i una abraçada.

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 16-04-2016 | Valoració: 10

    Un gran relat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

160 Relats

541 Comentaris

94601 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.