Maleïda peresa literaria

Dissabte, a última hora del vespre, em trobava davant de l’ordinador intentant escriure un microrelat per a un concurs.

Mesos abans, una amiga em va indicar una pàgina web guia de concursos literaris, atès que li havia comentat que m’havia decidit a escriure un llibre. Em coneixia molt bé i sabia que estava plena de bones intencions, però que pecava de mandrosa. Va pensar que per a obtenir fluïdesa i una gran motivació per a l’escriptura no hi havia res millor que un concurs amb un premi remunerat.
Durant un parell de setmanes va preguntar-me gairebé cada dia sobre la meva participació. Finalment li vaig contestar:
- Sí, ja m’he registrat a la pàgina oficial d’un dels concursos que hi havia a la guia.
- Al·leluia! Em pots indicar a quin per poder votar-te i comentar? – va preguntar mentre es connectava a Internet amb el seu mòbil.
No vaig tenir altre remei que escollir un concurs a l’atzar després de fer una ràpida ullada al web.
- És aquest! – vaig assenyalar amb el dit - Concurs ARC de Microrelats 2012-2013. ARC A LA RÀDIO – i quan li vaig tornar el mòbil perquè llegís en veu alta de què anava, pregava en silenci per no haver-me ficat en un embolic massa gran, gràcies a la meva peresa.
- La temàtica general del concurs duu per títol PECATS CAPITALS (7+1). Cada mes hi ha un subtema – anava llegint.
No em va semblar tan malament, de bones a primeres. Era un tema original. Però en aquell moment, la meva amiga em va fer veure què era el que realment havia escollit.
- És a dir, que en comptes de fer un microrelat en un termini de... cinc mesos, has escollit fer vuit microrelats, un per a cada mes. Tú? N’estàs segura?
- Perdona, però no sé què vols dir amb aquesta pregunta. Ha estat una decisió molt meditada i crec que aquest ritme d’un escrit per mes és el que jo necessito per agafar bons hàbits a l’hora d’escriure.

Només quedava unes hores per poder presentar el meu primer relat del concurs, que ja anava pel quart mes, i encara tenia davant meu el document en blanc.