MALEÏDA NATA

-M´enganyes?! Sens dubte alguna cosa sospitava.Del darrera seu va treure el pot de nata que portava amagat, va ser una errada meva, havia d´haver pensat que amagar-lo al calaix dels meus mitjons no era una bona idea. Ella sabia que era al.lergic a la nata, i, ara buscava una explicació al seu descobriment Vaig haver de dir-li que era una sorpresa que guardava per a ella,i, que aquell pot no tenia la lactosa que em provocava les nausees fastigoses que patia des que la seva tia ens portava religiosament cada cap de semana els seus pastissets de nata pels postres. Va quedar convençuda que deia la veritat. Aprofitant que sortia de compres vaig trucar a la Caribei, una espectacular mulata que havia conegut feia un mes, comunicant-li que haviem d´anul.lar la sorpresa dolça que li havia dit que li tenia preparada. La tarda la vaig passar avorrida tot mirant el pot de nata que la meva dona havia deixat a la vista al prestatge del menjador. Al cap de poca estona de sopar em va cridar des de l´habitació, m´esperava tumbada al llit amb un llampant picardies verd dues talles massa petit, i amb el pot de nata a una mà.- Tens feina!- em va dir. L´estòmac em va ver una regirada, vaig entendre clarament que el pot de nata destinat a que se l´engolís la Caribei, ara l´havia de “gaudir” jo, i el patiria el meu estòmac.Començà a untar-se de nata per tot el cos. La meva llengua va començar a resseguir les seves ennatades formes, tot fent esforços per empassar-me la nata coll avall, ella fruïa de la meva llengua tot apretant-me el cap , jo lluitava per empassar-me la nata. Ella gemegava de tant en tant, va ser a l´arribar a l´entrecuix que tot es va acelerar, i, hi va acabar de buidar tot el pot, i m´hi va amorrar el cap..en vaig perdre el coneixement.Avui els metges em donaran el diagnòstic de l´exploracio; no sé el que será més greu, si la intoxicació per la nata o la costella trencada quan li vaig dir: m´agrada xupar-te la nata, Caribei.