MALEÏDA EMPATIA

En Joan el meu cap va cridar-me al seu despatx. Laura ens hagueres de fer un favor. El Roger té un problema amb un client de l'asseguradora li hauries de donar un cop de mà.
Jo ??? Vaig remugar pensant que el que es cuidava de les defuncions era molt més gran que jo i tenia molta experiència.
Si tu, sols empatitzar molt bé amb els clients i dones bona imatge. Va dona!!! Posa semblant seriós i vés a parlar amb ells, no és tan difícil deia en Joan. Si ho fas et dono una pòlissa i per aquest més ja quasi tens els punts per arribar a la prima.
En vista de què no quedava més remei vaig agafar l'incidència i cap a la Funerària on hi havia el difunt. Vaig mirar el comptaquilòmetres no volia deixar passar res de res.
A l'arribar a la Funerària vaig veure coneixia el funerari. Després de les salutacions vaig demanar si podia fer servir el despatx , no volia fer merder amb els coneguts de la família.
Un cop asseguts la vídua el fill i jo vaig presentar-me com la persona que venia a arreglar el seu problema i els vaig dir: expliquessin que passava.
Va començar el fill d'ien que no els deixaven enterrat al pare al nínxol que tenien de propietat. Hi deveu haver enterrat algú fa menys de dos anys vaig fer jo.
No va dir la vidua no hem enterrat ningú.
Jo mirant els papers vaig constatar que el dit nínxol s´havia obert feia un any amb enterrament de restes. I així els hi vaig contestar.
La senyora entre plors va dir.
_ Si de mi marido el año pasado enterremos la pata.
Que pata vaig dir jo ?
Pues la derecha va dir la senyora
Dons clar. Per això no es pot obrir. _ ,,És que a mi marido de la cortaron de cuajo por el azucar.
Però no pedimos ni misa ni recordatorios ni flores por la pata.
Claro però enterraren una pierna. Ahora sabe que farem els donarem un nínxol de lloguer i al cap de dos anys els farem el trasllat al nínxol de la pierna
D' acord ??
Bueno feien si no tenim més remei ho farem així. Pero que conste que solo enterremos la pata.
No creieu que va ser tan simple fer-los entrar en raó, va costar una bona estona.
Quan tornava cap a l'oficina dins el cotxe jo mateixa anava maleint la meva empatia.
Tenia por que quan se sàpigues allò de la pata els meus companys riurien deu anys seguits.
Per això dic maleïda empatia meva !sempre em toca a mi.